08/04/2017

La ciència de la màquina d’escriure

4 min
La ciència de la màquina d’escriure

“Algun intel·lectual s’asseu a l’ordinador i escriu com si la informació es conegués realment. L’intel·lectual no diu mai «Això no ho sé» o «No n’estic realment segur». Si ho fes, no podria vendre els seus articles perquè n’apareixeria algun altre que diria que té totes les respostes”.

Ho deia l’any 1955, en una entrevista, un dels físics més rellevants de la història, Richard P. Feynman, i cal reconèixer que la ciència de la màquina d’escriure viu en aquest moment a Catalunya desbordada per l’especulació. Intentem, però, anar a algunes de les certeses d’ara.

La fiscalia a totes

Podem parlar del canvi d’estratègia del govern espanyol, que està tenint els primers resultats tangibles. Si la reacció a la convocatòria del 9-N va ser d’incredulitat i posteriorment d’humiliació, l’estratègia judicial d’ara és la d’una piconadora que pretén atemorir els funcionaris públics i alts càrrecs amenaçant-los no només amb la inhabilitació sinó també amb la presó. L’estratègia de la dissuasió no només té l’objectiu de dissuadir els treballadors i càrrecs públics que han de firmar les ordres de l’administració, sinó també les empreses que han de proveir els serveis, a algunes de les quals se’ls ha admès explícitament que les visites de petició d’informació entren dins de l’estratègia de la por.

L’actuació de la fiscalia crea inquietud i ha generat una sensació interna d’acceleració dels esdeveniments. Les properes passes es faran de manera col·legiada malgrat la inquietud real d’una inhabilitació dels actors de la primera línia de la política catalana. Si bé ningú expressa la inquietud en públic, en privat més d’un actor tem per la seva carrera mentre observa la moderada resposta al carrer per les inhabilitacions de Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N. Al govern s’admet en privat que hi ha alguna discrepància amb el calendari de convocatòria del referèndum, que hi ha pressa perquè es posi en marxa la maquinària i consciència de la gravetat de les conseqüències. Ara sí que es comença a pronunciar el “o caixa o faixa” o, dit d’una altra manera, “a qui no segueixi se l’endurà la marea” o “si algú vol baixar del vaixell, té poc temps”.

Intensificació del front exterior

L’exministre espanyol d’Exteriors, García-Margallo, admet l’enorme activitat desplegada amb recursos públics per contrarestar la presència catalana a l’exterior. Paral·lelament, la diplomàcia catalana es mou amb la màxima discreció i unes agendes que no es publiquen fins poc abans de les reunions per evitar els permanents curtcircuits de l’Estat. Malgrat les moltes dificultats, aquesta setmana el president Puigdemont ha assistit a la reunió del cercle d’ambaixadors del Carter Center, un mediador de conflictes internacionals que no és menyspreable. També divendres, en una resposta coherent a una pregunta inicial sobre Escòcia, el candidat de la dreta a la presidència de la República Francesa, François Fillon, va mostrar coneixement i cintura política sobre Catalunya. En aquests moments, el malestar català, el procés, ja és un tema a l’agenda diplomàtica. Fins i tot el govern espanyol té una subdirecció d’estudis comparats que inclou Catalunya, el Quebec i Escòcia. Un dels seus assessors assistia dilluns passat a un debat sobre Catalunya a Madrid. Malgrat la impaciència de molts, en termes diplomàtics Catalunya ha posat en el mapa la seva demanda d’independència amb rapidesa. Un conseller d’ERC fa poc admetia informalment que ni en la millor de les opcions hauria imaginat fa pocs anys unes enquestes amb un empat virtual com l’actual.

El temps s’acaba i qui és l’interlocutor?

La tensió es percep a Catalunya i també a l’Estat, on en cercles polítics es pregunten qui serà l’interlocutor a Catalunya quan s’hagi produït un xoc que sembla que es doni per inevitable. El president Puigdemont, descartant-se de la cursa futura, és percebut com un ànec coix. És comparable al president dels EUA quan en el segon i últim mandat es posa el focus en qui serà el seu successor i no en el seu mandat. Com que el sistema de partits de la Transició ha explotat, les enquestes indiquen que ERC i els comuns poden beneficiar-se’n, mentre que el PDECat haurà de posar a prova la renovació i un nou lideratge. Els mateixos polítics espanyols que parlen amb nostàlgia d’aquells catalanistes dialogants són els que els han asfixiat. A hores d’ara la imprevisibilitat del desenllaç de la convocatòria del referèndum deixa el futur polític en un interrogant. Admetre la incertesa és incòmode, però útil.

Començàvem l’article amb les certeses científiques del jove Feynman per sobre dels afers socials. 21 anys més tard, el 1976, Feynman incloïa la física en l’àmbit de la incertesa i explicava: “En la física, la veritat rarament és perfectament clara i aquest és certament i de manera universal el cas dels afers humans. Per això el que no estigui envoltat d’incertesa no pot ser la veritat”. Mai no havíem estat envoltats de tanta veritat...

Apunta’t aquí al butlletí de la directora de l'ARA, Esther Vera, que cada divendres t’avança els continguts del cap de setmana

stats