L’OBSERVADORA

Això també passarà

Això també passarà, com li deia la seva mare, Esther Tusquets, a l’escriptora Milena Busquets. Passarà, com passen totes les tragèdies, i mentrestant haurem de serrar les dents i remar en la direcció de sortida, malgrat que el mapa per saber cap on hem d’anar encara sigui molt borrós. No sabem exactament com sortir-ne ni com serem quan en sortim, ni individualment ni de manera col·lectiva.

Immersos en la tragèdia, amb milers de persones malaltes, milers de morts i una angoixa que s’estén en l’àmbit familiar, per raons sanitàries i econòmiques, algunes persones honoren el gènere humà amb la seva feina i la seva actitud. Són tantes i tantes dones que ocupen el precariat laboral del comerç, la cura de les persones, les feines de neteja, i també els transportistes, els repartidors, els productors de medicaments i d’aliments. Els treballadors i empresaris que garanteixen tota mena de productes bàsics i han evitat un desabastiment que multiplicaria encara més els problemes que estem vivint. Entre aquells als quals avui volem agrair la seva feina hi ha molt especialment tot el personal sanitari i farmacèutic. Anònims que curen, acompanyen i es posen en risc ells mateixos i les seves famílies per complir amb la seva vocació, obligació o devoció. Persones que estan treballant sense els mitjans de prevenció del contagi necessaris i que suporten haver de ser herois quan només caldria que fossin bons professionals treballant en condicions de pressió, però no impossibles, com les que viuen avui en molts centres sanitaris.

Des de l’ARA els volem donar les gràcies per la seva professionalitat i entrega. No els abandonarem quan això passi i sigui el moment de repensar-nos de nou socialment, de marcar noves prioritats i exigir als nostres governants col·locar la cura de les persones, la ciència i el coneixement per davant de totes les prioritats. Exigir una bona gestió, digna d’un país seriós, és una obligació.

FRATERNITAT

Ens en sortirem amb dolor i amb fraternitat i empatia amb el sofriment dels altres. Siguin d’on siguin. Amb el sofriment d’Igualada i també el dels madrilenys víctimes d’una gestió poc encertada i una privatització sanitària escandalosa, que està provocant morts a centenars en condicions indignes. El col·lapse sanitari madrileny pot arribar a Catalunya si no s’atura la velocitat dels contagis. La situació en alguns hospitals sobrepassa el límit i l’escassetat de respiradors, tests i mascaretes es tradueix en pèrdua de vides. Estan en una situació especialment precària les persones grans en residències amb deficiències d’atenció mèdica i que no són traslladades als hospitals. ¿Quina mort els espera si no es garanteixen la presència mèdica i l’oxigen?

SOLIDARITAT

Les mesures keynesianes de la Unió Europea són insuficients per sortir del pou on estem caient. La recessió europea és d’entre el 2% i el 10%, segons Christine Lagarde, amb xifres que semblen molt lluny de la realitat. De fet, experts alemanys parlen d’una caiguda d’un 25% si l’aturada germànica dura tres o quatre mesos. La UE sap que la despesa fiscal aprovada arriba al 2% del PIB i sap també que caldria molt més, potser un terç, i que cal actuar ràpid.

Què esperen, doncs, els líders europeus? Esperen que Espanya i Itàlia entenguin que no hi haurà coronabons, que no es mutualitzarà l’assegurança d’atur, el deute, perquè, com Merkel deia dijous, el seu Parlament mai no ho acceptarà. Els països del sud estan immersos en una crisi sanitària i econòmica extrema, però ni Alemanya ni els Països Baixos estan disposats a considerar que sigui per una pandèmia sobrevinguda, ni a valorar els esforços fets en la crisi del 2008. Els alemanys volen imposar el rigor del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede) i emulen l’actuació amb Grècia del 2010. Cal un rescat massiu del BCE que garanteixi liquiditat als estats per oxigenar famílies i empreses, i també caldrà treure conclusions realistes dels límits del club europeu quan no es comparteixen objectius polítics.

PERIODISME

Egipte ha expulsat la corresponsal de The Guardian per haver posat en dubte les xifres oficials, i la Xina ha amenaçat d’expulsió els periodistes de Financial Times, The Wall Street Journal i The Washington Post. A Espanya continuarem treballant malgrat l’enduriment de les condicions de confinament. La majoria ho farà telemàticament, però els fotògrafs i alguns reporters es mantindran al carrer. Que no es facin il·lusions, continuarem treballant. Primer ajudarem a tots els que ho necessiten, però no oblidarem ni un minut que la nostra obligació és explicar tot el que està passant, ni que hem d’exigir responsabilitats per tanta desídia quan l’emergència permeti respirar.