20/05/2020

Arremangar-se

1 min

No hem triat la situació que vivim, però tots sabem el que hem de fer si volem sortir-ne reforçats col·lectivament. És la gran decisió a què cadascun de nosaltres ens enfrontem a petita o gran escala, i la suma de totes les actuacions ens portarà un país madur o una versió pitjor del que hem tingut fins ara.

Sabem quines són les prioritats de les economies sòlides, i que no hi ha miracles que no es basin en el coneixement, la innovació i un finançament suficient. Ho saben els governs català, espanyol i europeu, i només si s'alineen serem capaços de sortir d'aquesta situació.

La Comissió Europea ha après que no és el moment d'exigir reduccions del deute i ha aprofitat per recordar-li a Espanya –en l'habitual revisió de primavera– les debilitats que tothom coneix: baix nivell d'inversions, per exemple amb un sistema de Salut vulnerable, un mercat laboral amb el llast de la temporalitat, mecanismes de protecció molt orientats a les persones grans i una bretxa digital a les escoles.

El diagnòstic està fet i cal posar remei a la malaltia espanyola i catalana i centrant-se en les prioritats: la sostenibilitat de l'estat del benestar i el reforç del sistema educatiu, la base de tota la resta. Si la crisi sanitària ha derivat en una crisi econòmica, ara entrem en la crisi educativa, que exigeix diàleg, concertació, implicació, però també recursos. No ens podem permetre improvisar en el terreny educatiu, ens hi va el futur.

stats