Una declaració de resistència
El Parlament de Catalunya va declarar ahir la independència en un gest simbòlic que voldria culminar en la República Catalana. Després que el president expressés la impossibilitat de tancar un acord per evitar l’aplicació de l’article 155, atesa la competició del PP i Cs per capitanejar l’efervescent nacionalisme espanyol i la complicitat del PSOE, 71 diputats de 135 van aprovar la declaració. El Govern en ple era conscient de la gravetat de la situació i de la determinació de l’estat espanyol de cessar-lo i dissoldre el Parlament. La resistència es posava en marxa tenint al davant un Estat determinat a actuar per terra, mar i aire per culminar la seva política de recentralització i homogeneïtzació d’Espanya. La resposta va arribar sis hores després, quan Rajoy va anunciar que intervenia les institucions, però convocava eleccions abans de Nadal. La jugada és de gran complexitat per al sobiranisme, que haurà de decidir si s’hi presenta o les boicoteja. En els pròxims dies la força de l’Estat buidarà les institucions i intentarà deixar fora de joc l’elit política catalana. El president Puigdemont ha demanat als ciutadans que “mantinguin el pols del país” amb pau, civisme i dignitat. Amb unes eleccions convocades per Madrid, la doble legalitat serà un escenari evident. Especialment sense disposar dels instruments que dona la institució, que quedarà en mans de Rajoy. El Govern té al darrere molts ciutadans que li donen suport. Caldrà saber quina és l’estratègia que té definida.
