Dignitat, Jordi, dignitat!
En una de les meves visites a la presó, Jordi Cuixart explicava com la seva reclusió estava transformant les relacions familiars. Com parlava amb la mare, que sempre parla, i com el pare evitava posar-se al telèfon però li cridava missatges de dignitat per mantenir-lo ferm i dempeus.
La sessió de dimecres amb el dret d'última paraula dels acusats va ser d'una tristesa infinita i alhora la demostració de l'esperit pacífic, no-violent i de defensa dels drets civils que mou els presos polítics i els milions de persones que ells representen i que van protagonitzar el referèndum de l'1-O. A banda d'expressar fermesa en les conviccions i de fer una oferta permanent de diàleg, totes les intervencions van ser un advertiment que de la sentència en dependran els límits de l'exercici democràtic i la seva qualitat.
En cap dels presos no hi va haver humiliació tot i l'escarment de la presó preventiva, no hi va haver amargor tot i el dolor i la tristesa expressats. Hi va haver una renovació de l'oferta de diàleg i també un advertiment al Tribunal Suprem, que tindrà la capacitat d'empitjorar la situació o d'oxigenar-la. El Procés ha quedat vist per a sentència i la decisió no afectarà exclusivament les vides dels presos polítics sinó també la qualitat democràtica, el dret a la dissidència i la fortalesa de l'exercici dels drets civils. Serà una sentència que condicionarà el futur més enllà de Catalunya, i els demòcrates espanyols n'haurien de ser conscients.
