Les conjectures de la Volhov

Deu ser reconfortant viure en un país on l'acció de la justícia i de la policia no té ni una ombra de sospita. Malauradament, aquest no és el cas de molts ciutadans catalans, i l'operació de la Guàrdia Civil d'aquest dimecres contra una vintena d'independentistes té tot l'aspecte d'una d'aquelles perdigonades polititzades a què ens han acostumat alguns jutges que es retroalimenten amb la Benemérita. Si no haguéssim vist la instrucció del Suprem, els intents de vincular l'independentisme amb la violència; si no haguéssim vist el cas Tamara Carrasco o no haguéssim sentit les "conjectures" de De les Cobos i Daniel Baena, com denuncia la sentència absolutòria del major Trapero, potser les coses serien diferents. Però ¿com es pot prendre respectuosament des d'un punt de vista democràtic una operació amb el nom d'una batalla del 1941 de la sinistra División Azul, de nazis i franquistes, contra l'exèrcit soviètic?

¿Com es pot prendre seriosament una pretesa via russa basada en el fet que un tal Víctor Terradellas va parlar de l'aportació de deu mil soldats i de la compra del deute públic per part de Moscou en cas d'independència? Qui, amb un mínim d'intel·ligència política, pot creure-s'ho?

El Procés ha sigut un desafiament a l'Estat i no es pot esperar que la justícia espanyola no actuï. Cap dels protagonistes es va enganyar en aquest sentit, però les ràtzies no fan més que fer més gran un problema que no desapareixerà, perquè una gran part dels catalans han marxat mentalment d'Espanya.