Entre la institució i el moviment
Un any després del dia de vergonya democràtica que van significar les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra els votants de l'1-O, aquest dilluns es va reviure aquella jornada marcada també per la dignitat de tants ciutadans i per les emocions a flor de pell. Un any després l'Estat no ha sigut capaç de reconèixer ni l'error ni la inutilitat de la violència, i el sobiranisme comença a sortir de l'estat de xoc que va causar l'1-O, la presó, l'exili, el 155, les eleccions i tants esdeveniments posteriors que han marcat les nostres vides en un any increïble. Aquest dilluns és una bona mostra de les dificultats sobiranistes per tenir un agenda compartida, i el president Torra representa bé les tensions internes dels que es debaten entre la pressa, la desobediència, l'anhel de pacte i l'ampliació de la majoria; entre els que parlen d'aprofitar un 'momentum' i els que no veuen dreceres més enllà d'una majoria interna més àmplia. El president de la Generalitat intenta la quadratura del cercle fent un paper institucional que conté totes les càrregues de la responsabilitat de govern i alhora simpatitza amb els CDR i aquells que l'acusen directament de no treballar per fer efectiva la República. La política i les emocions no són bons aliats i la perspectiva del judici no refredarà els ànims. Avui el president de la Generalitat intenta fer equilibris de risc entre el seu paper institucional i el d'acompanyament d'un moviment protagonitzat pel carrer.
