L’APUNT

A falta de polítics, jutges

El procés comença a assemblar-se al de Kafka. Aquella història que comença: “Algú devia haver calumniat Josef K., perquè sense haver fet res dolent, un matí va ser detingut”. El literari gerent bancari queda atrapat en un asfixiant i incomprensible procediment judicial que s’apodera de la seva vida. A Catalunya, a falta d’una estratègia política de l’Estat que accepti fer una lectura lúcida de la realitat i veure el caràcter permanent del desafío catalán, els jutges hauran de fer la feina que els ha estat delegada pels buròcrates. La justícia actuarà contra els fets i les intencions. Ha actuat ja contra quatre representants públics per haver posat les urnes el 9-N, malgrat que el procés participatiu havia estat ridiculitzat per Rajoy abans que 2,3 milions de persones decidissin convertir-lo en un desafiament a l’Estat. Haurà d’actuar a instàncies del PSOE, el PP i C’s, que portaran els comptes de la Generalitat al Tribunal Constitucional per la partida explícita destinada a la convocatòria del referèndum. També la fiscalia investigarà el contracte marc licitat per la Generalitat per a la convocatòria d’eleccions, que sospita que és en realitat per a la celebració del referèndum. Quina és l’estratègia correcta? Dissimular? Intentar forçar els límits de la llei? El desafiament directe? Ni l’una ni l’altra s’estalviaran l’acció dels jutges i potser desenes d’inhabilitacions. Però el 2017 i en el marc de la UE res tampoc no evitarà que les paperetes tinguin l’última paraula i que la dignitat s’expressi.