27/12/2017

¿Un holograma o un pres a Palau?

1 min

La majoria absoluta de les forces independentistes el 21-D serà difícil de portar a la pràctica amb el president Puigdemont a Bèlgica i el vicepresident Junqueras a la presó. Les dues principals llistes independentistes no passen per un bon moment d’entesa, però no tenen més remei que escoltar les urnes. Després de la incertesa dels últims tres mesos hi ha una majoria absoluta independentista, però sense marge per a l’autoengany. Des de l’1 d’octubre fins al 21 de desembre ha quedat clar qui té la força repressiva a través de la policia i la justícia i qui té la força a les urnes. Els resultats electorals, amb dos blocs definits, estables i liderats per la voracitat de Cs, imposen una reflexió crua a tots els actors.

Puigdemont haurà de decidir si s’exposa a ser empresonat i al risc que l’escàndol que això comportaria sigui absorbit amb rapidesa per l’opinió internacional, cosa que deixaria en mans de l’arbitrarietat dels jutges i del PP les seves possibilitats de prendre possessió. En cas que opti per no fer-ho, Sànchez, Turull i Artadi serien presidenciables. ERC actuarà en funció de l’alliberament de Junqueras i internament també haurà de replantejar l’estratègia que va portar a la declaració del Parlament i les conseqüències posteriors.

Uns i altres, amb la CUP, estan obligats a fixar un horitzó realista a quatre anys que posi la pressió sobre el PP i Cs. El problema de Mariano Rajoy amb Catalunya insubordinada no és petit i la falta de projecte polític de l’Estat és evident. La crisi es cou ara entre les forces de la dreta espanyola.

stats