28/12/2017

#jotambé

1 min

Dels molts moviments que hem viscut el 2017 n’hi ha un que ha travessat societats tan diverses com les dels EUA i Suècia, on dones de totes les ideologies s’han sentit massivament interpel·lades. D’alguna manera han pogut creuar mirades de complicitat a milers de quilòmetres compartint un sentiment d’humiliació, de vexació, comú. La novetat és que la mirada ja no és silenciosa i milers de dones s’han sumat a la denúncia de l’abús de poder, de l’extorsió pel senzill fet de ser dones. L’onada de denúncies ha sigut significativa a Hollywood, on sembla que ara tothom sabia que alguns actors i productors es comporten com depredadors sexuals que condicionen la carrera de moltes dones a la seva submissió. La falsa moral que alimenta la vergonya amb què les víctimes es culpabilitzen i el silenci que trien ha permès un abús de poder generalitzat. Als EUA s’hi han posat noms i cognoms i a Suècia, majoritàriament, s’ha optat per mantenir l’anonimat de víctimes i abusadors, però s’ha impulsat una reforma legal i una campanya profunda. Aquí queda molt per fer. S’ha d’acabar amb el silenci i denunciar. Als polítics que assetgen periodistes, als periodistes que assetgen becàries, als companys d’institut que disfressen la seva pulsió possessiva. Cal referir-se a les 3 dones assassinades en 5 dies a Espanya i al total de 48 que han mort a mans dels seus botxins durant el 2017. Mentre no s’imposi la llibertat i el respecte, cal denunciar i no deixar-ne passar ni una. Legislar amb tolerància zero i denunciar.

stats