El ‘numeret’ i la senyora Gavarró
Una jornada més definida amb adjectius èpics i un dia menys del compte enrere per a la data de convocatòria del referèndum anunciat pel president de la Generalitat.
L’acceleració política que ha viscut aquest país en cinc anys és extraordinària. Un marcià no entendria res. Un home de profit d’Aula -acompanyat per la seva mare, impecable de perruqueria-, l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i l’exvicepresidenta (d’Unió), Joana Ortega, asseguts davant d’un tribunal.
A tots ells (tret de la senyora Gavarró) els han sol·licitat penes d’inhabilitació i una multa a la qual haurien de fer front amb el seu patrimoni personal. Delicte? Posar les urnes i confiar que seria una multitud la que convertiria una consulta incerta en un acte de sobirania popular impactant per massiu i cívic.
El ministre de Justícia va mantenir la capacitat de comprensió de la situació a nivell alienígena, i va qualificar la manifestació de milers de persones de “numerito”.
Les enquestes diuen que la societat catalana està dividida gairebé estructuralment a favor i en contra de la independència. Però el suport al referèndum és massiu i transversal. Quan un veu els perillosos radicals Mas, Rigau i Ortega cantant Els segadors al Fossar de les Moreres i entrant a ser jutjats pel TSJC sap que això no té marxa enrere i necessita una estratègia política intel·ligent i negociada.
A menys que sigui verd i amb trompetes a les orelles o formi part de l’establishment polític espanyol.
