12/05/2018

El pont, el riu i Torra

3 min
El pont, el riu i Torra

“Quan arribem a aquell riu creuarem aquell pont” és la cita històrica convertida en mantra repetit des de fa mesos pel nucli dur de Carles Puigdemont. La guerra de guerrilles s’ha instal·lat en la política catalana en resposta a l’atac amb armes convencionals pròpies de l’Estat. L’estratègia política és impossible en una situació d’extrema gravetat, amb presos polítics, exiliats i els tribunals instruint causes a tota màquina. Les decisions estratègiques van deixar pas a la tàctica molt abans del 27 de setembre i les posteriors interferències judicials i polítiques brutals del bloc del 155 no permeten més serenitat parlamentària. En aquest entorn de gran emocionalitat, després de tres intents d’investidura bloquejats per l’Estat i sense forçar la legalitat al Parlament, el diputat de JxCat Quim Torra es va presentar ahir a l’hemicicle amb dos missatges: republicanisme i diàleg. Republicanisme com l’ideal de construcció d’un país futur sense data i una oferta de diàleg al govern espanyol acompanyada d’una petició de mediació a la Unió Europea. Torra, sense les amenaces judicials que tenallaven Jordi Turull, va fer un discurs amb voluntat d’èpica republicana, més enllà de la proposta de resistència, però sense agendes impossibles. Un discurs èpic en la forma i més pragmàtic en el fons sense parlar de dates ni d’unilateralitats.

Va ser en la rèplica als grups parlamentaris quan Torra va ser més explícit buscant l’abstenció de la CUP. El candidat a la presidència de la Generalitat considera que la gravetat dels fets de l’1-O constitueix un “moment fundacional del país” i va afegir que el seu govern no té intenció de mirar enrere i fer “autonomisme”. Es va definir com un “radical si això significa anar al fons dels problemes”, va reblar que “per defensar Catalunya, [s’ha d’actuar amb] la radicalitat que calgui” però no va adquirir compromisos més enllà de les oficines a l’exterior i el procés constituent, o en paraules d’ERC, “un gran diàleg de país amb vocació constituent”. El riu cal travessar-lo per recuperar la institució. Després, el pròxim riu i el pròxim pont.

Si la CUP pren la decisió de permetre la investidura amb la seva abstenció en la votació de dilluns s’obrirà una nova pàgina en positiu. D’entrada perquè permetrà recuperar les institucions i recordar Fuster i el seu aforisme que “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”, com va citar el mateix candidat. Recuperar la Generalitat és prioritari, com va recordar-li amb indignació Xavier Domènech, que va retreure al delfí de Puigdemont la gosadia d’“haver posat en risc les institucions, fruit de la lluita de tots els nostres avantpassats”.

Torra va tenir moltes reminiscències de Berlín. Va repetir al rei Felip textualment el “ ¡Majestad, así no! ” del 3 d’octubre i va presentar-se com un candidat d’excepció i amb data de caducitat. Enmig d’enormes dificultats, Torra ha d’assumir la presidència amb totes les conseqüències i tota l’ambició per fer aterrar el discurs després d’aquests mesos i ampliar la base necessària perquè els sobiranistes i els independentistes formin una majoria inqüestionable. L’Estat no fallarà, no aprendrà ara dels seus errors històrics. La tensió entre el PP i Ciutadans, la previsible aprovació dels pressupostos amb el suport del PNB, que donarà oxigen a Rajoy, la incapacitat de no humiliar el contrincant, la brutalitat repressiva i la presó no permeten pensar que un escenari de diàleg amb l’Estat sigui possible en un termini breu. Per això cal que el Govern sigui fort i sense data de caducitat i que, més enllà de la lleialtat al president a Berlín, Puigdemont permeti que la figura de Torra es converteixi en un interlocutor legítim. Lleialtat i capacitat d’acció, com ell va demanar a Mas durant la seva presidència. El mateix dia del debat d’investidura es va fer pública des de Berlín la llista de les Creus de Sant Jordi i l’anunci en un diari italià que el presidenciable podria tenir previst convocar eleccions a partir del 27 d’octubre.

El Quim Torra més espontani va aparèixer en el torn de rèpliques quan va defensar la radicalitat en defensa de Catalunya. Radicalitat imprescindible per resistir i actuar, però que haurà de lluitar contra les acusacions d’essencialista. Sergi Sebrià, amb un discurs valent per reflexiu, va recordar la “Catalunya, un sol poble”. El pitjor enemic del Procés seria l’essencialisme i Quim Torra n’haurà de ser conscient si vol ser el president de tots els catalans. No hi ha dreceres. Les eines són el civisme i la majoria democràtica i només s’avançarà defensant una idea de Catalunya diversa, plural, integradora, que protegeixi el català i estimi el castellà, que transmeti la possibilitat d’un futur millor per a tots els seus ciutadans. Vinguin d’on vinguin.

stats