Publicitat
Publicitat

L’APUNT

“A por ellos” contra els Mossos

En la nostra memòria continua intacte el calfred de les primeres notícies. Recordem on érem quan algú ens va dir que a la Rambla hi havia hagut un atropellament que tenia pinta d’atemptat. Recordem les primeres trucades, la confirmació: “Sí, gravíssim”. La veu espantada a l’altra banda del telèfon i el primer pensament per si algú dels nostres era fora de casa. Recordem com, tot i ser 17 d’agost, la gent del diari va desembarcar a la redacció. Com els taxistes, els serveis sanitaris, d’emergències, les floristes, la gent de la Boqueria, tota la ciutat va protagonitzar una càlida abraçada per superar la por. Esclar que en teníem! Tanta, que cridàvem “No tinc por!” Amb ràbia per protegir els nostres valors i dolor per l’estupidesa del mal. Enmig d’aquell silenci dens algunes persones van excel·lir en la seva feina. Una d’elles va ser Josep Lluís Trapero, que amb autoritat va comandar una operació implacable contra els terroristes i va donar informació transparent als ciutadans. Tres mesos després, el major dels Mossos està en una comissaria fent tasques burocràtiques i amb una causa oberta a l’Audiència Nacional. Les insídies van començar ben aviat amb el relat interessat que pretenia culpar els Mossos d’inacció obviant la manca de coordinació amb les forces de l’Estat. Ara sabem que l’imam de Ripoll, el cervell de l’atemptat, va tenir contactes amb el CNI. Quan es preguntin quina és la força del sobiranisme els hi podem recordar l’estiu del caos al Prat i el maltractament als Mossos.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT