La presó d’aigua

Està capturat el debat pel políticament correcte? ¿Hi ha dictadors bons i dictadors dolents? Si la resposta fos afirmativa serien males notícies. Ha mort Fidel Castro, el dictador que va convertir Cuba en una presó d’aigua. El revolucionari que va trair la revolució i va empresonar i empènyer a l’exili molts dels que van assaltar amb ell Moncada per acabar amb el sàtrapa Batista. El Comandante es va convertir en un megalòman. Castro és també un home que va guanyar simpaties per actuar com un David contra el Goliat nord-americà, que movia els fils dels seus propis dictadors a l’Amèrica Llatina. Però ser d’esquerres no eximeix de responsabilitats i la Guerra Freda va acabar amb la dècada dels noranta. Castro ha condemnat els cubans a la misèria amb un sistema de planificació improductiu. L’economia de l’illa continua depenent de l’exterior i ara depèn de Veneçuela com abans va dependre de l’URSS o els EUA. Es continua “ inventando ” i “resolviendo” i els sistemes de salut i escolarització s’han deteriorat i tenen el futur amenaçat. Castro també ha condemnat els cubans al silenci o a l’exili. Els ha llançat al mar en diverses onades migratòries massives com Mariel i la crisi dels balseros.

Els dissidents continuen sent empresonats amb acusacions de delictes comuns. Aquests dies veurem els adeptes al règim i els cops de pit per l’ídol caigut. El meu respecte a aquells que com el poeta Piñera només dirien “ Bueno, digamos que hemos vivido ”.