Amb el somriure, la revolta
La millor resposta a les especulacions la van donar ahir milers de persones amb una nova mostra de civisme i determinació, reclamant festivament la sobirania de Catalunya. La cinquena manifestació multitudinària consecutiva va tornar a omplir de famílies carrers i places. Del més petit al més gran amb la revolta d’un somriure. La lliçó cívica va deixar dos missatges de l’ANC: unitat d’actuació política i urnes per sancionar les decisions quan arribi el moment.
La demostració de civisme va coincidir amb un bon exemple de la ceguesa política de l’Estat. El ministre d’Exteriors del PP, García-Margallo, parlava del “desafiament sobiranista català” com el més greu que viu Espanya, perquè “un atac terrorista se supera, però la dissolució d’Espanya és irreversible”. No és una sortida de to. És l’estratègia del PP respecte a Catalunya, que només passa pels tribunals i no per la política. Catalunya els resulta més perillosa que el País Basc perquè el moviment és pacífic i inclusiu. Perquè no hi ha dues Catalunyes, sinó una. Perquè els independentistes són pacífics, ideològicament transversals, tenen tots els orígens i parlen castellà i català. Sense cap intenció de renunciar a cap de les dues llengües.
Catalunya és un sol poble i ahir ho va tornar a demostrar. Que aquesta transversalitat sigui tan majoritària com sigui possible ideològicament i s’expressi a les urnes amb plenes garanties és el veritable desafiament dels pròxims mesos. No és menor.
