19/03/2018

Els viatges de l’Amat

1 min

La presó preventiva dels quatre polítics catalans només s’entén des d’una interpretació de la llei inspirada més en la venjança que en la justícia. Els quatre presos polítics continuen en presons lluny de les seves famílies i suporten situacions personals de diversa dificultat. De tot el seu entorn, les grans víctimes d’aquest despropòsit són els menors que viatgen amunt i avall per visitar el seu pare. Són els fills d’Oriol Junqueras, que amb millor o pitjor humor llegeixen els contes del pare i viatgen i conserven la pilota que el pare els regala. És el fill de Jordi Cuixart, que encara no té un any i en cinc mesos ha fet 22 cops els 650 quilòmetres d’anar i els 650 quilòmetres de tornar que el separen del pare. Setmanalment, per escoltar la seva veu quaranta minuts darrere d’un vidre. El dia que vaig conèixer Cuixart vam parlar de política i de sacrificis. Em va explicar que tenia un nen de pocs mesos. Es diu Amat, em va dir. No prou content de posar-li Amat, Cuixart reia explicant que volia dir-li Amat Cor de Lleó i que només la intel·ligència pràctica de la seva companya ho havia pogut evitar (a mitges). Parlava del nen amb el coratge i la tendresa amb què s’expressa per carta després de cinc mesos a la presó. Ningú no podrà restituir-li el temps, ningú no té dret a actuar amb crueltat innecessària. L’acostament i l’alliberament dels presos és una qüestió de justícia. Hauria de ser una causa comuna, transversal, de tots els polítics decents.

stats