Eva Piquer

Eva Piquer

O potser ahir, no ho sé

Els pitjors finals són els que irrompen sense comiat possible “Avui ha mort la mamà. O potser ahir, no ho sé. He rebut un telegrama de l’asil: «Comuniquem defunció mare. Enterrament demà. Sincer condol.» És...

L’endemà no em van deixar sortir al carrer

Una pel·lícula nascuda d’un conte que dona peu a una classe d’història “El millor de la vida és la infantesa -va afirmar el cineasta José Luis Cuerda en una entrevista-. Jo surto al carrer i somric a tots...

Un deliri mortal s’escampa pel món

El que passi a partir d’ara deixarà empremta en tots nosaltres Estic confinada amb més llibres dels que podria llegir durant quatre pandèmies, però em costa concentrar-me en la lectura. I cada llibre que...

I nosaltres ens enamorem

El món s’encega i la misèria humana es frega les mans Ho diu el narrador de Quan el cel embogeix, la nova novel·la d’Antoni Vidal Ferrando, publicada per AdiA Edicions: “Però, mal que em lamenti, adolorit,...

Contra el declivi literari

D’on ve tanta pressa per arraconar els millors escriptors ? He conduït un mateix cotxe durant deu anys. A partir d’ara el farà servir sobretot el meu pare. Abans de passar-n’hi les claus, vaig voler que el...

Et vull colonitzar

Per què en diem sexe quan volem dir segrest cerebral? “Et vull colonitzar”, diu la dona de la piscineta a l’home que ronda per allà en un dels contes del recull Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt...

No disparem contra nosaltres, sisplau

¿Segur que si ets mare i heterosexual ja ets esclava del patriarcat? Que qui em manava ficar-me en un esbarzer, em dic sovint. Que només en trauré esgarrinxades, que ningú m’ho agrairà i que ja tinc una...

Ens salva d’alguna cosa, l’amor?

Tothom té (almenys) un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida Miro Justícia al Teatre Nacional i penso en la frase que repetia Xavier Bosch durant la promoció d’una novel·la seva inspirada en...

L’ombra de l’eunuc

Qui escriuria sobre Dostoievski si pogués escriure com ell? George Steiner va defensar fins al final que els grans crítics literaris no arriben ni a la sola de la sabata dels grans creadors. “Quan mira...

Estimo, per tant existeixo

Fugir del món i renunciar al plaer dels sentits a canvi de trobar la veritat L’estiu passat vaig viure una experiència que no sé descriure ni explicar ni interpretar només a partir de la raó. “Si això et...

Estimo, per tant existeixo

Fugir del món i renunciar al plaer dels sentits a canvi de trobar la veritat L’estiu passat vaig viure una experiència que no sé descriure ni explicar ni interpretar només a partir de la raó. “Si això et...

Sabina, Serrat i un Mediterrani “molt cabrejat”

"De Serrat me’n separen dues coses: la meva enveja i el seu talent”. La frase, dita per Sabina al Palau Sant Jordi, compensa per si sola un guió tirant a fàcil que demostra un cop més, això sí, que els dos...

La novel·la que potser existirà

Quan l’acte de creació es converteix en un carreró sense sortida Va haver-hi una època en què Norman Mailer pregonava que llançaria “la pilota més alta que mai hagi travessat l’aire accelerat de les...

Llocs que ens són casa

Qui som, d’on venim i quins carrers seran sempre nostres “No enyorem els llocs, sinó els moments. Però els llocs ens acosten als moments”. Ho llegeixo a Ignot, la nova novel·la de Manuel Baixauli,...

Contra les mirades equivocades

Com més tolerant es torni la societat, menys caldrà canviar els cossos “Està molt bé que el teatre públic serveixi per donar a conèixer obres així”. M’ho diu el dramaturg Josep Maria Miró a la sortida de...

La guerra és normal

“Se’ns ensenyava a estimar els homes armats amb fusells” Els Estats Units maten a Bagdad un general iranià, al Twitter parlen d’una Tercera Guerra Mundial i jo prenc el segon cafè del matí mentre recordo la...

Jo també volia ser la Jo

Una obra tan feminista com permetia l’època... i una mica més “En aquest llibre hi veia reflectit el meu futur -va confessar Simone de Beauvoir a les seves memòries de joventut, parlant del clàssic de...

Un arbre és un arbre i no es defineix

El hippy de casa bona que es resistia a les etiquetes “Més d’un t’ha pres per un hippy català”, etziba Montserrat Roig a Pau Riba el 1970. (Ella tenia 24 anys i ell, 22: d’aquí, potser, l’actitud insolent...

El plaer de les coses prohibides

De debò que alguns catalans es desprenen del castellà? Teatre Goya, Nit de l’Edició. Carme Riera rep el premi Atlàntida. En fa la glossa la també escriptora Rosa Montero. Ens informa que, a Amazon, un...

Mentre les coses passen, no passa res

Gent desesperada d’una desesperació que ve de fora “Un desastre s’explica bé des del futur, fins i tot des del passat, però des del present es fa dificultós exposar-lo”. Dit això, Núria Busquet Molist ens...

Desaparèixer dels mapes

Et poses el davantal, agafes un ganivet i et tanques a la cel·la “Qui hagi intentat mai escriure una novel·la sap que és una tasca molt dura, és sense cap dubte una de les pitjors maneres de tenir feina per...

Els cercles de la memòria

De vegades el present ens porta d’un salt al passat Arriba un dia que qualsevol cosa, la vida sencera, és la magdalena de Proust. Un gust o una olor o una cançó ens evoquen no sé què i ja hi som. “El temps...

Vivim en brut, i així es queda

L’escriptura és el lloc on els esborranys de la vida són possibles L’escriptura té un avantatge sobre la vida, i és que escrivint es poden fer esborranys. Ho va dir l’enyorat Ricardo Piglia en una de les...

Imagina’t una novel·la així

Hi ha la mort del cos i la mort de tot allò que es buida de sentit Imagina’t un autor tan jove que encara ho té tot per escriure. Imagina’t que aquest autor ja sap (o fa veure que ja sap) que la vida de...

Contemplo l’enemic i em quedo quieta

Aquella mena de felicitat que et mata quan et falta El pare de Leila Guerriero li solia preguntar quin era el seu moment feliç. L’home ho argumentava: “Hem de tenir un moment feliç per quan la infelicitat...

Els trens no s’esperen

Tothom se n’ha d’anar de casa, més tard o més d’hora “Ja saps com són, els trens. No s’esperen”. Ho diu el pare a la Mary. La mare també insta la filla a afanyar-se cap a l’andana número tres. Quan la Mary...

Cal escriure i cal continuar escrivint

L’únic remei a l’abast contra els guionistes sense pietat De petita, Agota Kristof es delia per llegir i per explicar històries. Les ganes d’escriure li van arribar més tard, quan la van dur a un internat i...

Quan t’atures prou, el món se t’acosta

Si no ens prenem el temps de mirar, no veurem mai res “Vas massa de pressa. Si no vas més a poc a poc és impossible que ho entenguis”. Ho diu l’Auggie Wren al narrador del conte de Paul Auster quan li...

El mocador que ells no es posen

Quan el futur és un bufet lliure infinit, etern i inabastable “La vida és una successió d’esdeveniments inevitables i d’esdeveniments evitables que pel que sigue no s’han evitat, o que fins i tot s’han...

I si el temps girés en espiral?

Les coses van com van i no pas com voldríem que anessin “El temps ho cura tot, Nora. És l’únic que et puc dir”. Nora Webster encaixa aquestes paraules amb la resignació de tothom qui les ha hagut de sentir...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >