Eva Piquer

Eva Piquer

El lloc d’on surten les paraules

Quan no tens res a dir, ho dius millor en la teva llengua materna “Cada llengua té la seva manera de ser escrita”, conclou Theodor Kallifatides en el primer llibre que ha escrit directament en grec després...

El col·leccionista de culs frescos

El llibre de memòries que ha sacsejat la societat francesa “Hi ha nens que es passen el dia enfilats als arbres. Jo em passo el dia en els llibres. Així ofego la pena inconsolable que sento perquè el pare...

Fer-se gran és això

Quan morir-se de vell sonava igual que viure per sempre “Llavors vaig adonar-me que no el veuria mai més i que morir-se no volia dir res més que això: mai més. I vaig sentir com una fiblada al pit i a...

A l’atzar no agraeixo tres dons

La filòsofa que va sobreviure a l’Holocaust i es va morir nedant Ágnes Heller (Budapest, 1929 - Balatonalmádi, 2019) va néixer jueva, hongaresa i dona, “tres identitats que ja llavors no auguraven res de...

La venjança és viure

L’objectiu dels supervivents: fer l’amor contra la mort “Mai s’ha de mentir. L’art té aquesta grandesa particular: no tolera la mentida. Es pot mentir en l’amor, en la política, en la medicina, es pot...

Estima els fills... i a veure com va

La lògica adulta és la dels perills; la lògica adolescent, la dels riscos El problema de tenir fills és que, a partir d’aleshores, els tens. La frase no agradaria gaire al psicòleg Jaume Funes, que sap...

Potser hem d’aprendre a perdre’ns

Estar perdut és un estat mental que pot servir per acabar-nos trobant El més natural és que les coses es perdin, apunta Rebecca Solnit (San Francisco, 1961) en el llibre d’articles autobiogràfics Una guía...

El mar és un estat d’ànim

Quan cada roca era una illa i cada platja, un continent Conta la llegenda familiar que el meu avi menorquí, que als divuit havia emigrat a Barcelona amb els seus pares i germans, es va dedicar a tastar tots...

Els cors estan fets per ser trencats

Tant les històries que expliquem com l’amor són un mitjà i no pas un fi T’estimo, diu en Connell. “Els ulls de la Marianne es tornen a omplir de llàgrimes, i els tanca. Fins i tot quan el recordi, trobarà...

“A mi els nens no em proven”

La idea de tenir un fill neix del no-res i ho acaba arrasant tot “Per a la majoria dels casats, el patró habitual és una minva de l’amor passional, però un augment de la vinculació profunda. Es veu que...

Feu, fills meus, el que us doni la gana

¿Segur que el pare de Kafka era tan dèspota com el pinta ell? “Esper que estiguis bé i al cel hi hagi diaris,/ i puguis caçar molt i passar de política./ Si veus Déu conta-li que no va aclarir res,/ que hi...

Saber trobar la distància correcta

El canvi de paradigma derivat d’una separació matrimonial L’hivern del 2009, el matrimoni de l’escriptora Rachel Cusk es va acabar i ella va haver d’aprendre a mirar-se el món des de les ulleres d’una dona...

Reconstruir els ponts de la veritat

No sé si faig bé dedicant espai a un llibre que potser hauria d’ignorar Potser mai havia estat tan a prop de l’autocensura com a l’hora d’escriure quatre ratlles sobre l’autobiografia de Woody Allen, ja...

Som un cos en la salut i en la malaltia

Estar malalts fa que ens mirem el món amb uns altres ulls Em quedava al llit, la mare em comprava nines de paper amb vestits retallables i el temps s’aturava del tot. En tinc un bon record, d’aquelles...

Quan arriba l’hora d’assumir que ets vell

Entrar a l’última etapa de la vida vol dir deixar de ser un ésser sexual Cada vegada que sento o llegeixo “quan tot això s’acabi”, a part de dir-me que la cosa no va ben bé així, que no estem passant una...

La maledicció d’haver d’esperar

El temps d’espera té un ritme estrany, passa com si no passés del tot “Una de les grans inexactituds del nostre segle és aquesta afirmació tan sentida: «No tinc temps per llegir». Qui ho diu no menteix,...

L’enemic que portem al ventre

Estimo els fills amb bogeria però necessito allunyar-me’n Una dona que acaba de ser mare s’adona que, des que va parir el seu fill, ha deixat de ser ella. I es proposa reconstruir la persona que era abans...

No va dir que no

Quedarien dijous a la cua del forn i se saltarien la distància de seguretat. “Ens robarem un petó”, va proposar en Blai. L’Anna no va dir que no. Es feien uns petons infinits, que no s’acabaven mai. Ho...

La distància que avui no tenim

A mesura que K. s’hi acostava, el castell el decebia “Era tard al vespre quan K. va arribar. El poble estava cobert de neu. El turó del castell no es veia per enlloc, l’envoltaven la boira i la tenebra, ni...

Bon dia, apatia

Quan fa l’efecte que totes les coses han sortit de l’estat d’equilibri “Dubto a posar el nom, el bell i greu nom de tristesa, a aquest sentiment desconegut el tedi i la dolçor del qual m’obsedeixen. És un...

O potser ahir, no ho sé

Els pitjors finals són els que irrompen sense comiat possible “Avui ha mort la mamà. O potser ahir, no ho sé. He rebut un telegrama de l’asil: «Comuniquem defunció mare. Enterrament demà. Sincer condol.» És...

L’endemà no em van deixar sortir al carrer

Una pel·lícula nascuda d’un conte que dona peu a una classe d’història “El millor de la vida és la infantesa -va afirmar el cineasta José Luis Cuerda en una entrevista-. Jo surto al carrer i somric a tots...

Un deliri mortal s’escampa pel món

El que passi a partir d’ara deixarà empremta en tots nosaltres Estic confinada amb més llibres dels que podria llegir durant quatre pandèmies, però em costa concentrar-me en la lectura. I cada llibre que...

I nosaltres ens enamorem

El món s’encega i la misèria humana es frega les mans Ho diu el narrador de Quan el cel embogeix, la nova novel·la d’Antoni Vidal Ferrando, publicada per AdiA Edicions: “Però, mal que em lamenti, adolorit,...

Contra el declivi literari

D’on ve tanta pressa per arraconar els millors escriptors ? He conduït un mateix cotxe durant deu anys. A partir d’ara el farà servir sobretot el meu pare. Abans de passar-n’hi les claus, vaig voler que el...

Et vull colonitzar

Per què en diem sexe quan volem dir segrest cerebral? “Et vull colonitzar”, diu la dona de la piscineta a l’home que ronda per allà en un dels contes del recull Cavalcarem tota la nit, de Carlota Gurt...

No disparem contra nosaltres, sisplau

¿Segur que si ets mare i heterosexual ja ets esclava del patriarcat? Que qui em manava ficar-me en un esbarzer, em dic sovint. Que només en trauré esgarrinxades, que ningú m’ho agrairà i que ja tinc una...

Ens salva d’alguna cosa, l’amor?

Tothom té (almenys) un titular a cinc columnes que li pot ensorrar la vida Miro Justícia al Teatre Nacional i penso en la frase que repetia Xavier Bosch durant la promoció d’una novel·la seva inspirada en...

L’ombra de l’eunuc

Qui escriuria sobre Dostoievski si pogués escriure com ell? George Steiner va defensar fins al final que els grans crítics literaris no arriben ni a la sola de la sabata dels grans creadors. “Quan mira...

Estimo, per tant existeixo

Fugir del món i renunciar al plaer dels sentits a canvi de trobar la veritat L’estiu passat vaig viure una experiència que no sé descriure ni explicar ni interpretar només a partir de la raó. “Si això et...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | Següent >