Eva Piquer

Eva Piquer

image-alt

Miracle nocturn al paradís

Apoteòsic, el final de festa a Cap Roig. Alejandro Sanz va aconseguir el miracle de fer bullir la sang d'un públic que sovint peca de fred i encarcarat. La sintonia entre l'artista i els espectadors (que...

image-alt

Se'ns assecarà la llengua

Si fóssim un país normal potser ens avorriríem i tot. Perquè ja no ens caldria invertir temps i esforços a reivindicar evidències. Perquè no ens podríem distreure amb polèmiques que rebroten periòdicament i...

image-alt

Estiu, alegria, lapislàtzuli

I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat. I arriba un dia que s'ajunten la fam i les ganes de menjar. Aquell dia de primavera i trinaranjus (d'estiu i vodka amb llimona, de fet), a la...

image-alt

Poveda deixa la veu a Cap Roig

Miguel Poveda ho aboca tot a l'escenari. A Cap Roig hi va deixar l'ànima, per no perdre el costum. Però també hi va deixar la veu. La humitat de Calella de Palafrugell li va passar factura: després del...

image-alt

En tindrem set tota la vida

A Cap Roig sempre hi ha un percentatge elevat de pantalons blancs i polos de color rosa. Dimarts s'hi van aplegar més pijos dels que són habituals en un concert de Mishima, un grup fet a mida per a ...

image-alt

El circ, el perruquer i l'amor a primera vista

Surto de la roda de premsa d'Arantxa Sánchez Vicario i tinc disset trucades perdudes, trenta-nou missatges de WhatsApp i un parell de SMS de parents, amics i coneguts que m'han vist per la tele. A quina...

image-alt

El nom ajuda a fer la cosa

Quan hi ha mancances evidents, calen les redundàncies "A fora tenen una imatge molt bona de Barcelona i una imatge desconeguda de Catalunya". Ho deia fa pocs dies en un esmorzar a Palamós l'economista Luis...

image-alt

El fillol de Picasso en estat pur

L'únic retret que faria a Miguel Bosé és que no tingui el detall de saludar amb un "bona nit, Cap Roig". Tampoc costa tant: fins i tot en van saber els Hombres G. Als catalans ens adrecen dues paraules en...

image-alt

El 'mamón' no li torna la noia

Com a cronista festivalera, ja no em pot sorprendre res. L'any passat vaig veure aquí mateix el Dúo Dinámico (75 anys cadascun) cantant Quince años tiene mi amor . No només no els van detenir sinó que,...

image-alt

Nit pop amb cara A i cara B

La resurrecció del vinil té un no sé què de justícia poètica. Quan els músics venen els discos al final dels concerts, salta a la vista que el cedé es va arronsant enfront d'un vinil que torna a treure pit....

image-alt

Que tremoli l'enemic

Segur que tu no et mors una mica, quan un amic teu triomfa?  Entenc a què es referia l'irreverent i corrosiu Gore Vidal quan va dir: "Sempre que un amic triomfa, em moro una mica". Una enquesta d'urgència...

image-alt

Un xou a la manera de Paul Anka

En dono fe: Paul Anka encara canta. Tampoc és tan vell, té 71 anys acabats d'estrenar, però va debutar tan jovenet que sembla que hagi de ser una mòmia. Encara canta i li encanta fer-ho, com va demostrar a...

image-alt

I és que aquí ja no s'hi pot estar

Fins i tot els qui diuen "és que jo sóc més de Manel" han de reconèixer que Els Amics de les Arts són simpàtics amb ganes, dalt de l'escenari. Encomanen bon rotllo, que bona falta fa. Dissabte a la nit a...

image-alt

Veient minipel·lícules entre macro gira-sols

Posa-hi un espai idíl·lic: una masia empordanesa al costat d'un camp de gira-sols gegants. Posa-hi una bona programació musical, amb el jazz com a gènere privilegiat. Posa-hi bona teca i bon beure. Posa-hi...

image-alt

Som i serem empordanesos

De l'Eixample al mar de tots els estius Es crema l'Empordà i els barcelonins (i, per extensió, els catalans) plorem més que si es cremessin els arbres de qualsevol altre racó. És millor que ho confessem...

image-alt

De les cançons d'amor a la pel·lícula de por

Camí de la Ciutadella, escolto cançons d'amor. "Prova d'escoltar Dignity , de Bob Dylan, a veure si s'encomana", em diu algú a Twitter. M'han aconsellat que hi vagi equipada amb un traductor d'eufemismes i...

image-alt

Ans d'enyorança viuré

Mitja Catalunya està enamorada de Sílvia Pérez Cruz. Res a dir: el problema seria no enamorar-te d'aquesta dona amb cara de nina, veu de calfred i còctel musical a les venes. També hi ha els pocs que encara...

image-alt

Que no es perdi el senyal

La vida és massa curta per invertir gaire temps reivindicant evidències, però si toca, toca. Aquests dies hem hagut de recordar que la cultura no és un luxe. Els qui van decidir apujar brutalment l'IVA dels...

image-alt

Que la fi del món ens enxampi ballant

Reconforta que Serrat i Sabina encara trepitgin escenaris i ens regalin concerts. Han perdut veu a mesura que guanyaven xacres, d'acord, però els amics que em volen fer creure que estan acabats ho diuen...

image-alt

No et deixaré seure a l'autobús

Ni l'haurien d'apallisar pel carrer ni hauríem de prendre mal Que la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol es diria Victus i que li portaria problemes ja ho vaig avançar en aquesta secció el passat 14 de...

image-alt

Ves que el pacte fiscal no sigui una llegenda urbana

És tot un detall que la segona cimera se celebri al matí: aquesta nit tinc un concert i em sabia greu haver-me'l de perdre. "Si ja tens un concert, no et cal el pacte fiscal", em diu un col·lega. I si...

image-alt

El gran problema és la part del mig

No podem córrer el risc de morir-nos sense haver rigut No he llegit encara el llibre Momentos de inadvertida felicidad (Anagrama), de Francesco Piccolo, però a vegades sé detectar-los, els moments aquests....

image-alt

Quan parlem ens tornem estúpids

Quan l'estat t'amenaça de mort, la llengua deixa de ser una pàtria Herta Müller, escriptora romanesa en llengua alemanya, fa una conferència al CCCB titulada La llengua com a pàtria i resulta que no...

image-alt

Quan la Nora va trobar la mort

Es fa estrany plorar per la Nora Ephron: ens tenia acostumats a riure. Es burlava del món i de si mateixa en un to agredolç, però feia pel·lícules amb final feliç. Ara que ja no hi és, si ens cal un happy...

La més misteriosa de totes les raons

Amb cada nou llibre l'escriptor està més a prop de tocar el cel Aquestes coses no es trien: ha estat la setmana de recordar l'Emili Teixidor, un mestre que se n'ha anat amb el curs escolar. "Gràcies als...

image-alt

Pau, lucidesa, cordialitat, llibertat... i moltes gràcies

L'última pel·lícula que va veure al cinema l'Emili Teixidor és Profesor Lazhar , la història d'un mestre que ensenya a viure. Hi va anar dissabte amb dos grans amics i col·laboradors, Lluís Fernández i...

image-alt

El 'tío Pablo', que anava en calçotets i pintava malament

Lucía Bosé diu i repeteix que no té "ni un duro", o sigui que l'actriu no podria comprar-se la ploma que la marca Montblanc ha editat en homenatge al seu amic Pablo Picasso. De la barata, ehem, se n'han fet...

image-alt

Cridem qui som quan no som del tot

A les novel·les aC, tots els personatges tenien feines pagades Abans les novel·les advertien que qualsevol semblança amb la realitat era pura coincidència, i els lectors corríem a jugar al qui és qui....

image-alt

"A qui li piqui, que es rasqui!"

S'ho pregunta via Twitter l'escriptora menorquina Maite Salord: "Hi haurà cap representant del govern balear a l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Josep Massot i Muntaner?"...

image-alt

Els llibres fan de bon cremar

Segur que no llegir un llibre és encara pitjor que cremar-lo? Es mor Ray Bradbury i jo em sento una cronista marciana: no sabia que encara era viu. A l'acte, les xarxes socials s'omplen de frases de...

< Anterior | 1 | 2 | ... | 7 | 8 | 9 | ... | 11 | 12 | 13 | Següent >