07/06/2012

L'IVA, aquest impost que paguem els catalans

2 min
Joan Puigcercós va preguntar a Artur Mas si els catalans som "defraudadors de mena".

BARCELONAArriba la calor i, com que no vam néixer ahir, ja sabem que hem de carregar una jaqueta per afrontar aires condicionats. Ens acostumem als raonaments il·lògics per pura supervivència, i això té efectes perversos: ens acaba semblant normal que es pacti amb el PP quan Espanya ens escanya, o que es rescatin els culpables del catacrac a costa d'enfonsar més les víctimes.

El fred del Parlament no t'ataca de cop, sinó que se't fica a dins de mica en mica. És com el cuquet de la independència, que aviat ja s'haurà instal·lat en diputats de tot l'arc parlamentari. O com les metàfores marines, que tard o d'hora amaren el discurs polític. Aquest dimecres la primera a fer-ne ús és la socialista Rocío Martínez-Sampere: esmenta el timó, el rumb i el capità.

"Ahir un escriptor [Josep Ramoneda] deia que una societat no viu només de diners", deixa anar Quim Nadal. És cert, els diners no ho són tot: també hi ha l'amor i aquestes coses. Si els teus somnis depenen dels calés, és que són barats. Però sense ni un ral no s'arriba gaire lluny, per molt que estimis. I la frase que el president pronuncia amb més contundència és aquesta: "No hi ha diners". Per compensar, Artur Mas explica un acudit: "En alguns territoris de l'Estat, quan es parla de l'IVA, diuen: Ah, el IVA, aquel impuesto que pagan los catalanes ".

L'Albert Rivera, que té el dia monolingüe castellà, dóna veu a una suposada ciutadana, la María Paula, i a través d'ella treu el cas Palau. Al president no li fa cap gràcia: "Vostè busca emmerdar-ho tot".

Puigcercós pregunta a Mas si els catalans som defraudadors de mena. En aquest moment entra a la cambra el diputat popular Rafa López, que es reincorpora després de patir un càncer, i tothom s'alça i pica de mans. El president admet: "Com que estava d'esquena, els aplaudiments m'han desconcertat. He pensat que hi havia un clam unànime a favor de la defraudació".

Quan salta la notícia de la mort de Ray Bradbury, el desconcert és meu: em sorprèn que encara fos viu. Potser se m'han creuat els cables amb el pacte fiscal, aquest invent que alguns volen matar abans d'hora.

stats