29/08/2012

No podrem mai ser si no som lliures

2 min
Ferran Requejo, Sílvia Bel, Xavier Rubert de Ventós, Muriel Casals, Lluís Llach i Lluís Danés, ahir a l'Ajuntament de Verges.

VERGESNi el president Mas anirà a la manifestació independentista de la Diada, ni l'expresident Maragall ha participat finalment en el vídeo que cridarà a la mobilització ciutadana, però això no desanima pas els qui pensen que la llibertat del país és a la cantonada. "El que importa és què farà el president el dia 12", argumenta algú davant de l'Ajuntament de Verges, on té lloc el rodatge. "No cal que es manifesti per la independència, el que ha de fer és proclamar-la", comenta algú altre.

"No recordo cap 11-S que hagués aixecat tanta expectació, fins al punt que el govern hagi de discutir si hi va o no", diu el fill més il·lustre d'aquest poble empordanès. Lluís Llach serà a la capçalera de la manifestació ("si hi he de ser, hi seré") i està prou convençut que tenim el somni a tocar: "Jo ja sóc molt gran, però sí que la veuré". Ignasi Termes, del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana, gairebé arrenca una promesa al cantant jubilat: "I el dia de la independència cantaràs, eh, aquell sí!". Llach fa una mitja rialla i no diu pas que no.

"Escolta, Sepharad", recita Josep Maria Terricabras a tres quarts de quatre de la tarda. A Llach li toca dir "Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures". Ho ha de repetir dues vegades perquè s'equivoca i inverteix l'ordre de la doble negació. "Penseu que jo L'estaca me l'havia de llegir!", es disculpa. A l'hora de pronunciar paraules aïllades, el meu mite de capçalera (i el de mig país, ja ho sé) refusa de dir victòria però no li fa res dir amén . Danés ho celebra: fins ara, la majoria s'ha negat a dir amén . Muriel Casals té pressa, molta pressa: grava la seva part i vola cap a Barcelona perquè té reunió d'Òmnium: ves que la independència no l'enxampi de camí. Després és el torn de Sílvia Bel. L'actriu ha fet seu aquest lema: "O independència o èxode".

Només hi ha dues baixes: la de Pasqual Maragall i la de Francesc Colomer, el nen de Pa negre . La resta de convocats han anat arribant a Verges amb alegria i predisposats a tot. "La gent s'hi ha apuntat sense ni preguntar què havia de fer", explica Lluís Danés, director del vídeo. El que han de fer és declamar versos de La pell de brau , de Salvador Espriu, mentre caminen cap a la llum. La banda sonora serà un ball de bastons. "Les paraules d'Espriu semblen escrites la setmana passada -sosté Danés-. El nou espot recollirà el testimoni del que vam fer el 2010 per promocionar la mani del 10 de juliol, però hem volgut que fos un punt més contundent".

La contundència potser hauria pogut anar més enllà, perquè Espriu encara confiava que Espanya ens escoltés i fins i tot ens estimés ("Fes que siguin segurs els ponts del diàleg/ i mira de comprendre i estimar/ les raons i les parles diverses dels teus fills"), però el realitzador al·lega que "el que pensava això era Joan Maragall". Deixant de banda les propostes d'entesa formulades pels dos poetes, aquest 28 d'agost a Verges tothom té clar que Sepharad no escolta i que toca fer efectiva d'una vegada l'antiga amenaça maragalliana: "Adéu, Espanya!". Amén.

stats