“Que teniu cap llibre, per casualitat?”

BarcelonaDos quarts de sis. Encara no han posat els carrers ni les places ni res, però Paula Jarrin i Helder Farrés, de la llibreria Al·lots, ja estan muntant la parada a la rambla de Catalunya amb Consell de Cent. Són els més matiners. D’aquí a unes hores hauran de trucar a la Guàrdia Urbana, perquè la cua dels qui volen fer-se un selfie amb Risto Mejide i Mario Vaquerizo -que signen a l’estand del costat- se’ls tirarà al damunt. I una llibreria infantil té clients baixets que han de poder accedir al taulell. Sobretot avui, que els nens vénen amb els pares en lloc dels mestres (és el que tenen els dissabtes) i, a part de tocar i remenar, compren.

De portes enfora hi ha autors que aspiren a dedicar llibres. De portes endins hi ha tot un dispositiu al servei d’aquests autors. “És el seu dia i els hem de mimar”, explica Carme Sánchez, tècnica de màrqueting de l’editorial Cruïlla. Mimar-los vol dir acompanyar-los d’un punt de venda a un altre, consolar-los si estan poc sol·licitats o córrer a comprar-los un whisky ni que només siguin les onze del matí, com va passar fa alguns Sant Jordis amb el guanyador del Sant Jordi. “Fem el que calgui”, afirma Neus Chordà, experta en comunicació editorial que treballa per a segells com Meteora, Cruïlla, Grup 62, Babulinka, Maeva i Random House. “El Sant Jordi que vaig passar més vergonya va ser l’any que em va tocar acompanyar Toni Albà disfressat del rei Joan Carles -recorda Chordà-. Es desplaçava pel centre de Barcelona amb una carrossa tirada per cavalls blancs, i ja em tens a mi asseguda allà dalt, al seu costat”.

Cada autor té assignada una persona que li fa d’ombra. D’aquests escortes per un dia, els del gremi en diuen cangurs. També en podrien dir xerpes o xofers, tot i que el vehicle siguin els peus o bé una Honda 125 com la que fa servir Xavier Gafarot, cap de premsa del Grup 62, per dur Sergi Pàmies de parada en parada. La moto és el que més s’acosta a la teletransportació. El dia que se la vengui podrà dir que també hi han pujat Jo Nesbø i Pep Puig.

Migdia, terrassa de l’hotel Condes de Barcelona, dinar a peu dret de can 62. A l’esquerra tinc Ada Colau. A la dreta, un periodista comenta que el conseller Santi Vila només ha anat a vuit actes de Sant Jordi, mentre que Ferran Mascarell a aquesta hora ja solia haver marcat tretze creuetes a l’agenda. Com més temps portes en el càrrec, més se’t deu accentuar el do de la ubiqüitat.

En un restaurant del carrer Hospital es concentra la gent d’Ara Llibres. Albert Pla s’acosta a Raül Romeva i li diu que li sona la seva cara. No sembla que faci broma, tot i que amb l’Albert Pla no se sap mai. “Ets polític?” Romeva li acaba confessant que és conseller, i el cantautor li pregunta que de quin partit. A la mateixa taula hi ha Núria Feliu i Milena Busquets: l’expressió “còctel explosiu” deu venir d’aquí.

Núria Alemany, cap de premsa de Periscopi i de Raig Verd, encara recorda aquell 23 d’abril que ella treballava a Empúries i acompanyava Biel Mesquida amunt i avall. Van entrar en un bar per anar al lavabo, s’hi van trobar Pep Guardiola i va ser el futbolista qui va reconèixer l’escriptor. Que un futbolista reconegui un escriptor (ni que sigui el nostre futbolista més llegit): coses que només passen per Sant Jordi.

A la llibreria L’Espolsada de les Franqueses del Vallès, aquest matí algú hi buscava la secció dels “llibres psicodèlics”, i Fe Fernández no ha sabut pas on adreçar-lo. I això que la llibretera està prou curada d’espants. “Ahir un home volia un llibre per regalar a la seva dona. Li vaig demanar quina mena de llibres li agradaven i em va dir que no ho sabia, que havia de ser per a la seva dona, i no el treies d’aquí. Poc després va entrar una persona i em va preguntar si tenia cap llibre per Sant Jordi”. La Fe es va mirar les taules plenes a vessar i va estar a punt de respondre que no, que justament els llibres se li havien acabat.