11/04/2012

Tu creus en Déu, jo crec en Zuckerberg

2 min
Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, Josep M. Carbonell (degà de la Blanquerna) i Francesc Torralba.

BARCELONADéu potser és omnipresent; Pilar Rahola, segur que no. La presentació del llibre Amb Déu o sense li coincideix amb el compromís a can Cuní, de manera que intervé la primera i se'n va volant cap al plató. Jo sóc agnòstica tirant a atea, però a l'andana del metro que em tanca la porta als nassos em descobreixo exclamant "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?". Quan arribo a l'auditori de la Facultat de Comunicació (la fundació Blanquerna, per cert, ha estat guardonada amb una Creu de Sant Jordi) la Rahola ja parla, i sembla que faci estona, perquè està més afònica que de costum. "En aquest llibre hi trobareu dues ànimes bones", sosté. Les quaranta cartes creuades entre Francesc Torralba i Vicenç Villatoro són, segons Rahola, "un autèntic monument literari".

Pilar Rahola venia "de part de la núvia", en paraules de Villatoro. És a dir, de part dels no creients (en Déu, s'entén: és probable que creguin en Leo Messi o en Mark Zuckerberg o en el pacte fiscal). De part del nuvi hi diu la seva Ramon M. Nogués, catedràtic emèrit de biologia i escolapi, per qui les religions haurien de superar una "auditoria d'humanitat". Nogués fa una objecció als autors de les cartes: "Sou uns interlocutors massa correctes", deixa anar. Vaja, que les llegirem amb molt de gust, jo la primera, però no hi hem de buscar l'esperit del tertulià disposat a tirar-se els plats pel cap. "Vaig estar a punt de suggerir-los que no fossin tan educats -admet el culpable de tot plegat, l'editor Ignasi Moreta-. Però no ho vaig fer. D'esgrima n'hi ha, i molta. I avui escriure amb respecte i educació és gairebé subversiu".

Acceptar l'encàrrec de Fragmenta Editorial i, doncs, passar-se mig any dialogant sobre Déu amb un agnòstic ha servit a Francesc Torralba, doctor en filosofia i en teologia, per qüestionar-se a fons per què creu el que creu. "Fins i tot m'ha permès creure amb més convicció el que crec", confessa. Per contra, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro es va trobar pensant en coses que no s'havia plantejat mai abans. "No hi va haver una assemblea mundial d'agnòstics que em triessin com a delegat. Jo no em sento portaveu de l'agnosticisme mundial, i el Francesc no se sent representant de ningú més que d'ell mateix". Per Villatoro, el llibre va del "gran tema del segle XXI": com ho hem de fer per viure junts sent diferents. Diu que els dos corresponsals "no estan tan mal triats", modèstia a part, precisament perquè no encarnen opcions radicalment oposades. "Si vols fer un debat sobre la relació Catalunya-Espanya i que hi hagi molt espectacle, pots convidar un de Ciutadans i un de les CUP, però no serà veritat: la immensa majoria de persones estan al mig. El debat bo és entre un convergent i un socialista". A Villatoro, abordar la religió li infonia cert respecte: "Fa cinquanta anys la gent es matava per això". Com afirma Torralba a la primera carta, "les conviccions no religioses, viscudes amb passió, són tan perilloses com les conviccions religioses viscudes sense seny". Amén.

stats