12/10/2011

Som contradiccions amb potes

3 min
Tones d'aliments en perfecte estat acaben cada dia a la brossa

La misèria és fotogènica, també entre roba cara

Els rics que només naveguen entre luxes topen amb menys contradiccions que els que s'esforcen per descobrir, ni que sigui de lluny, que la vida és dura. Però no està escrit enlloc que la solució fàcil sigui la millor. Si fos rica, agrairia als déus que m'haguessin donat pel mateix preu una bona dosi de mala consciència. Remenar contradiccions és incòmode, però ignorar-les és indecent.

La botiga Loewe del passeig de Gràcia 91 exposa fins al 22 d'octubre una selecció de fotografies en blanc i negre de Colita. Hi entro, amb permís del vigilant uniformat, i aclareixo a l'acte que vinc per les fotos, no fos cas que es fessin il·lusions. "Loewe fa costat a la cultura i a la literatura, més encara a Barcelona -m'informen-. El client català és molt discret, porta bosses nostres sense que se'n vegi el logo, i agraeix la sensibilitat cultural de la marca".

Les imatges de Colita parlen soles. En una paret conviuen els retrats de Serrat, Raimon i Maria del Mar Bonet. A tocar d'unes prestatgeries amb llibres (hi veig el Barcelona de Robert Hughes), Orson Welles em clava la mirada. Una altra foto és del 1969: mostra d'esquena unes prostitutes del Barri Xino. Com qui no vol la cosa, guipo l'etiqueta d'un vestit de cuir negre. Val 2.390 euros de no res. El doble del doble del salari mínim.

Contenidors massa plens i estómacs massa buits

La crisi dels nassos ofega els pobres i esquitxa els rics, per poc que toquin de peus a terra. No sembla que sigui l'hora de gastar, i encara menys de fer-ne ostentació. Avui el món es divideix entre els qui no poden i els qui no gosen.

En ple catacrac econòmic, aquí continuem llençant tones de menjar a les escombraries, i massa gent en aquest mateix planeta continua morint de gana. "La relació entre el malbaratament alimentari als països rics i la pobresa a la resta no és simple ni directa, però és molt real, i rebaixar el desequilibri depèn en part de nosaltres", afirma Tristram Stuart, autor del llibre Despilfarro. El escándalo global de la comida , coeditat per Alianza i Intermón Oxfam. Stuart proposa maneres possibles de reduir els excedents alimentaris i, doncs, de millorar l'economia i l'ecologia mundials. El volum, ben oportú ara que tot s'enfonsa, furga en la contradicció més flagrant d'un sistema que ja no s'aguanta ni amb pinces d'estendre roba. Cara o de Zara, tant se val.

Quan la utopia és mentida, la veritat t'esclata als ulls

El metge i escriptor Uwe Tellkamp (Dresden, 1968) va presentar ahir a Barcelona la novel·la La Torre , publicada per Empúries i Anagrama. Ambientada als anys vuitanta, l'obra retrata en mil pàgines l'agonia de la República Democràtica Alemanya. Tancats en palaus decadents, els habitants d'un barri residencial a la riba de l'Elba intenten escapar de la grisor del règim a través de la música, la poesia i la pintura. "El socialisme era una ideologia atea amb trets religiosos. Ens prometien un futur paradisíac, però a la RDA no podíem ni menjar plàtans -recorda l'autor-. Sobre el paper era una societat sense classes, però n'hi havia que tenien més drets que altres. La utopia partia de la idea que l'ésser humà és bo, però és una premissa falsa: les persones som difícils i contradictòries, i amb bones intencions no n'hi ha prou".

Tellkamp explica el cas d'un amic dels seus pares: "Feia un ofici mal vist per la ideologia oficial, treballava com a mag en un xou de la televisió estatal. Va triomfar molt i es va fer milionari en contra de la seva voluntat. Però li van fer pagar el 90 per cent d'impostos, i va acabar més pobre que un camioner". La novel·la, rica en detalls, aborda tota mena de contradiccions personals i col·lectives. És així, la condició humana: avancem de contradicció en contradicció fins a l'oxímoron final.

stats