Misc 14/04/2012

La meva fa passar gust, la teva fa llegiguera

i
Eva Piquer
2 min
Sebastià Alzamora i Ramon Solsona, guanyadors dels dos últims premis Sant Jordi, cara a cara ahir al vespre.

BARCELONAEs nota a l'ambient que s'acosta Sant Jordi, aquell dia que, segons Albert Sánchez Piñol, és el millor de l'any fins que publiques el primer llibre. Es nota perquè es bategen públicament tres novetats editorials per minut i perquè, per allò d'escalfar motors i atreure l'atenció dels compradors eventuals, s'organitzen actes curiosos, com el diàleg literari que va tenir lloc ahir a El Corte Inglés de Portal de l'Àngel.

La idea era reunir els guanyadors dels dos últims premis Sant Jordi i que cadascú parlés de la novel·la de l'altre. Ramon Solsona havia de parlar de Crim de sang , premi Sant Jordi 2011, i Sebastià Alzamora havia de parlar de L'home de la maleta , premi Sant Jordi 2010. A l'hora de la veritat tots dos es van centrar més en el thriller gòtic d'Alzamora que no pas en la història del músic que se'n va a viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. Però la qüestió era recordar al personal que el 23 d'abril és a tocar. I que per Sant Jordi, el Sant Jordi (l'últim, o el penúltim). I que si no en quedes satisfet, et tornen els diners. (Això encara passa, oi, a El Corte Inglés?)

"Si una cosa podem demanar a una novel·la, i a la literatura en general, és que ens doni plaer -afirma Alzamora-. És un deure moral de la literatura: ens ha de fer passar gust, com diem a la meva terra". I el narrador mentider de Solsona compleix aquest requisit: "La novel·la tan aviat és divertida, hilarant, com un drama que ens enfronta als grans problemes de la vida humana". Ramon Solsona -"mira, el de les paraules a la ràdio", comenta la dona que tinc darrere- li torna l'elogi: "Tu has tingut la gentilesa de dir que la meva novel·la fa passar gust, jo et diré que la teva fa llegiguera".

Sí, Crim de sang està ambientada a la Barcelona de la Guerra Civil. Però que ningú s'enganyi: "De totes les novel·les que he llegit sobre la Guerra Civil, és la que menys tracta de la Guerra Civil -diu Solsona, fent cara d'haver llegit moltes novel·les sobre la Guerra Civil-. La guerra només és un pretext. El que s'hi narra pot passar a tot arreu on hi hagi una pistola damunt la taula".

Alzamora, que és de llarg el més jove de la sala, explica: "Tinc la fortuna de no haver viscut cap guerra, però m'imagino que la guerra és la suspensió temporal i fins a nova ordre de les bases en què es fonamenta la civilització. A partir d'aquest moment, qualsevol cosa és possible". Qualsevol atrocitat, vaja. "La monstruositat és exclusivament humana".

Posats a embolicar la troca literària, fins i tot és possible que es cometi un crim (les víctimes són un sacerdot marista i un nen) i que l'assassí es presenti a si mateix com un vampir. I ara és quan convindria advertir a les adolescents despistades que el llibre d'Alzamora no té res a veure amb sagues crepusculars, ni ganes. Però en aquesta planta dels grans magatzems l'aclariment resultaria sobrer, perquè ja hem dit que el més jove de la sala és l'autor de la novel·la, que aquest any n'ha fet quaranta.

stats