Amb aquella alegria
Misc 12/08/2012

El nom ajuda a fer la cosa

"Perdona els teus enemics, però no n'oblidis mai els noms". La frase és de John F. Kennedy. El nom no fa la cosa, entesos, però no és tampoc un element secundari. I la llibertat d'una persona o d'un país potser consisteix a poder posar nom a les coses

i
Eva Piquer
3 min
El nom ajuda a fer la cosa

Quan hi ha mancances evidents, calen les redundàncies

"A fora tenen una imatge molt bona de Barcelona i una imatge desconeguda de Catalunya". Ho deia fa pocs dies en un esmorzar a Palamós l'economista Luis Conde, buscador de directius per a grans empreses. També va explicar que a l'estranger tenen una imatge folklòrica d'Espanya, però aquesta no és la nostra guerra. Pel que fa al duel entre Barcelona i Catalunya, podem apuntar-nos al cavall guanyador i potenciar només la marca de la capital, podem aprofitar l'empenta de Barcelona per donar a conèixer el país, o podem intentar divulgar el nom de Catalunya renunciant al camí fet per Barcelona, no fos que ens acusessin de centralistes.

Admetem-ho: MNAC és un nom impossible de pronunciar. Però no m'hi sobra cap sigla, i bé que m'he acostumat també a parlar de la FNAC. Sí, d'acord, tant Nacional com Catalunya remeten al mateix, però quan hi ha mancances evidents, les redundàncies esdevenen necessàries. Seria tot un detall que, si s'acabés fent efectiu el canvi de nom, es guardessin prou de substituir la lletra A per una quarta consonant: no està el pati com per anar-nos entortolligant la llengua.

A més, amb excés de consonants ja tenim el CCCB, un acrònim que bat rècords olímpics de desnacionalització, per allò tan repetit que té tres ces i cap de les tres vol dir Catalunya.

Podríem afegir-hi Barcelona sense amagar Catalunya

Potser perquè sóc de Barcelona, no em fa gaire mal als ulls veure el nom de la ciutat per parlar del país, de la mateixa manera que tampoc m'esgarrifaria dir-ne Catalunya, del conjunt dels Països Catalans. Repasso el que va deixar escrit Joan Fuster a l'opuscle Qüestió de noms , publicat el 1962: "Tindrem dret a esperar -per molt llunyana que se'ns presenti aquesta esperança- que un dia serà suficient dir català per al·ludir a la nostra condició de poble únic, i agregar-hi una precisió comarcal per localitzar la cosa o persona de què es tracti". I el 1985 Josep Guia publicava l'assaig És molt senzill: digueu-li Catalunya , on feia afirmacions com aquesta: "A cada cosa li escau un nom, però també és cert que el nom ajuda a fer la cosa".

No li faltava raó, a Guia. Canviar un nom no és gens anecdòtic, per més que la polèmica sobre la denominació del MNAC soni a serp d'estiu. Tinc un exnòvio que va voler trencar per sempre amb el seu passat i es va rebatejar. La prova que ara és una altra persona és que ja no es diu com es deia. Si te'l trobes pel carrer i el crides pel nom que li van posar quan va néixer, ni tan sols es gira. En el fons és millor així, perquè si es girés et reconeixeria com a algú de la seva "vida anterior" i tampoc et diria ni ase ni bèstia. El nou nom l'ajuda a deixar de ser el d'abans.

En fi, que estic amb el tinent d'alcalde Jaume Ciurana, quan diu que trobaria perfecte que s'afegís a la marca MNAC el nom de la ciutat de Barcelona, però que en cap cas no s'ha d'amagar la nació que l'art del museu representa. També aquí es tracta de sumar, crec.

El món feliç d'en "Rafel, el sisè" i la seva família nombrosa

Batejar un llibre no és una qüestió menor. Empesca't un bon títol i ja tens molt de guanyat. Aquests dies, ben a prop dels escenaris en què transcorre el volum, he assaborit Quan érem feliços , de Rafel Nadal, premi Josep Pla 2012. Recordo que a finals de l'any passat l'autor (el sisè de dotze germans, condemnat de petit a identificar-se amb el nom propi més l'ordinal) em va explicar que havia escrit un llibre de memòries familiars i tenia dubtes sobre com titular-lo. A mi m'agradava el que finalment ha estat el títol de la primera part: Quan jugàvem a 'saco' a les escales de la catedral . Sort que no em va fer cas: Rafel Nadal la va encertar de ple amb el títol triat.

"Uns títols que solen funcionar són els que contenen les paraules dona i felicitat o derivats", em va dir per Sant Jordi un editor veterà. Va bé saber-ho. Però Museu Nacional d'Art de la Dona Feliç de Catalunya a Barcelona (MNADFB) seria un nom una mica llarg.

stats