16/08/2012

En tindrem set tota la vida

1 min
David Carabén va liderar un concert rodó tot i la fredor típica del públic de Cap Roig.

A Cap Roig sempre hi ha un percentatge elevat de pantalons blancs i polos de color rosa. Dimarts s'hi van aplegar més pijos dels que són habituals en un concert de Mishima, un grup fet a mida per a pijiprogres com tu i com jo. Això, i que el lloc té un no-sé-què que intimida, va fer que els assistents només es deixessin anar en un parell de cançons. Però la banda va saber plantar cara a l'encarcarament burgès de les grades ("públic de Wimbledon", els va definir David Carabén) i a un garbí que bufava sense complexos amb un recital espectacular, que sonava de conya per ser a l'aire lliure i que em va fer oblidar que hi anava com a cronista. La gira de L'amor feliç roda sola i el quintet té un directe més sòlid que mai. Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida.

Els ja clàssics crits de "Carabén, president!" es van fer sentir també a Calella de Palafrugell (acompanyats de "Carabén, fa molt vent!"). El líder del grup, que no sol parlar gaire, va invocar el dret i l'obligació de decidir: "Allarguem massa l'adolescència, ens resistim a créixer. Però tard o d'hora haurem de prendre decisions individuals i col·lectives". Per acabar de donar-hi una lectura política en aquests temps convulsos, tot seguit van tocar una cançó sobre la fe: Deixa'm creure .

No sé pas si existeix l'amor feliç. Ni falta que fa, mentre el pop-rock d'autor (els teloners de la nit van ser Bremen) ens continuï regalant moments feliços.

stats