Cal llegir una mica, senyor Lassalle

Recullen les cròniques periodístiques que el secretari d'estat de Cultura i poeta, José M. Lassalle, va ser a Barcelona al desembre i ens va aclarir que el franquisme l'havíem patit tots -els catalans i " el resto de españoles "-, i que, a diferència de França, " aquí no ha habido una fuerza represora, una clara vocación de crear una identidad nacional excluyente de las otras lenguas y las otras identidades ". Probablement, com que el públic era educat, va poder marxar sense que ningú li posés un dit a l'ull.

Cal suposar que el senyor Lassalle no és un ignorant, un profund desconeixedor de la història contemporània, de les realitats espanyola i catalana, etc. Per tant, si no ho és, només ens queda pensar que és un mentider o que el seu espanyolisme genètic el cega. Probablement, és una barreja de totes aquestes coses; i sap greu, perquè si fos un ignorant, se li podria recomanar de llegir els treballs de Josep Benet, M. Josepa Gallofré Virgili, Xosé Núñez Seixas, etc., i mantindríem l'esperança que una mica d'il·lustració li estalviaria venir a Barcelona a fer el ridícul.

Per evitar-ho, estic disposat a ajudar-lo una mica. Es tracta d'una feina molt senzilla. A més de la bibliografia imprescindible que cal conèixer, cal anar a l'hemeroteca, buscar -per exemple- la Solidaridad Nacional del 30 de juliol del 1940 i fullejar-la. El lector hi trobarà una nota força extensa, firmada pel governador civil de Barcelona, Don Wenceslao González Oliveros -personatge sinistre i perillós-, encapçalada pel següent titular: " El uso del idioma nacional en todos los servicios públicos ". El governador González Oliveros -un dels actors principals del càstig franquista a la ciutat, i al país en general, després de guanyar la guerra- explicava que " una exigencia lógica, inexcusable " de tot funcionari públic era que conegués i usés " el idioma oficial de su Estado "; també podia saber, continuava l'autoritat provincial, "las formas lingüísticas peculiares de las regiones o comarcas ", és a dir, podia conèixer -no fer servir en públic- la parla del Berguedà, posem per cas.

Si el funcionari desconeixia " el idioma oficial ", això ja seria "causa justificada [...] para invalidar en absoluto su condición " de funcionari. Per tant, i aquí és on el senyor Lassalle hauria de començar a llegir amb certa atenció, calia reblar el clau: " No se trata, en absoluto, del uso, natural y lícito de la lengua regional (tan respetable en la vida privada como otras lenguas regionales de España), sino del desuso, del olvido, cuando no la preterición o postergación del idioma oficial en los actos de la vida pública. No debe olvidarse que la sistemática y sañuda reincidencia en el designio de eliminación del idioma oficial de esta tierra por parte de elementos de execrable recordación, trajo consigo inevitablemente la ofensa para todo el resto de España y desembocó trágicamente, como no podía ser menos de ocurrir, en la guerra civil y en la victoria rotunda de las armas españolas... Victoria que, al acabar con insidiosos equívocos y purificar el ambiente, ha predispuesto a la totalidad de los buenos hijos de la Cataluña que es heredad fundada y legada por los cristianos viejos y, por tanto, sana, amable y admirable, a una generosa reincorporación espiritual, sin distingos ni reservas a los destinos totales de la Patria común ".

Després d'haver recordat a tothom la responsabilitat catalana en la necessitat de liquidar la República i l'autonomia, l'autoritat provincial avisava dels problemes no resolts: la " reincorporación espiritual " de Catalunya a Espanya -ell també ho anomenava "fraternal impulso "- es podia veure malmesa " por la supervivencia de las viciosas prácticas típicas de anteguerra, en lo que se refiere al desplazamiento y desuso del idioma oficial, y constituir un mal ejemplo enervante y contagioso para los buenos catalanes que, por no haber tenido responsabilidades en tal mezquina maquinación, se aprestan de buen grado y limpio corazón a enriquecer su propia cultura mediante la perfecta posesión del idioma oficial, además del vernáculo ".

Com es pot resoldre aquesta " perniciosa corruptela y restablecer en el orden de la vida pública el respeto debido a la gloriosa lengua española, que es y debe ser patrimonio común de todos los connacionales "? La resposta és la clau de volta de tot i és aquí on es fa evident la ignorància o mala fe del secretari d'Estat Lassalle. Perquè el governador civil preveia el següent en relació amb el funcionariat: " Que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresan en otro idioma que no sea el oficial del Estado ": a) els funcionaris interins, " cualquiera que sea su categoría ", " quedarán 'ipso facto', destituidos sin ulterior recurso "; b) els funcionaris " titulares o propietarios ", pendents de resoldre la seva depuració, serien destituïts " sin ulterior recurso "; c) en el cas de funcionaris que haguessin superat la depuració, se'ls reobriria el procediment, considerant la infracció un agreujant, i se'ls podria sancionar o expulsar de la feina.

Naturalment, el governador civil també pensava en l'àmbit de l'ensenyament -és sabut que alguns nacionalistes espanyols indocumentats afirmen que no existeixen textos legals o normatius que prohibissin l'ús del català en aquest àmbit: " Los mismos criterios se aplicarán con respecto a los funcionarios [...] adscritos a cualquiera de los servicios públicos civiles de la provincia, especialmente a los que sean maestros y profesores del Estado [...] . Por lo que se refiere a maestros y profesores privados autorizados para la enseñanza, los infractores quedarán personalmente incapacitados para el ejercicio de la función docente ".

No cal ser una llumenera per treure les conclusions pertinents d'aquest text oficial: es reprimeix -fent-lo fora del seu lloc de treball; per tant, privant-lo de guanyar-se la vida- per fer ús públic de " las formas lingüísticas peculiares de las regiones o comarcas ", no només per haver militat a UGT o la CNT, haver estat afiliat a ERC o Acció Catalana.

Cal anar amb molt de compte, a l'hora de parlar, senyor Lassalle. Si no, les hemeroteques et poden fer quedar molt malament.