Abús o violació

De vegades no entenc els jutges. Jurídicament, s’han tingut en compte dos conceptes: violència i consentiment. La diferència entre abús i violació és l’existència de violència. Consentiment consisteix en voluntat o manca de voluntat de l’acte.

La víctima diu que no hi va haver consentiment. Els condemnats afirmen que ella es va oferir a mantenir sexe amb els cinc. No de paraula, diuen, però sí que ho va deixar entendre. Com que no hi va haver cap arma ni lesions fruit del forcejament, llavors els jutges acaben determinant intimidació i superioritat per sentenciar abús sexual en lloc de violació. És a dir, no hi va haver consentiment però tampoc violència.

Què voleu que us digui. No ho entenc. Sé que els jutges han d’aplicar la llei i miren de fer la seva feina d’acord amb els textos legals. Però si ells mateixos consideren provat que cinc homes han mantingut relacions sexuals no consentides amb una noia en un portal, i es dona per provat l’abús sexual, ¿resulta que tot es basa a determinar quin grau de violència o mecanisme va ser emprat per aconseguir el fi delictiu? Què voleu que us digui, és filar tan prim que fa vergonya.

Les coses són molt senzilles. Si cinc joves abusen sexualment d’una noia, d’això se’n diu violar. Perquè la violència pot ser exercida de moltes formes. La superioritat de cinc contra un. Veure’s tancada en un portal. Tot això pot ser tan intimidatori com un ganivet. A mi, personalment, si m’atraca un home amb un ganivet tindria menys por que si cinc homes sense armes em demanen els diners. En el primer cas, potser intentaria alguna cosa. En el segon cas, no intentaria res.

Però no cal fer aquestes analogies. Quan s’ha provat que no hi ha hagut consentiment, no cal analitzar res més. Potser al Codi Penal violar i abusar tenen dos significats diferents i condemnes dispars. Però les lleis estan al servei de la societat i la societat no hi entén de certes distincions quan el fet és el mateix: cinc homes van forçar sexualment una noia. D’això se’n diu violar.