Misc 01/09/2014

Aigua freda

i
Fernando Trias De Bes
2 min

La campanya per la malaltia degenerativa ELA ha sigut el fenomen social d’aquest estiu a les xarxes socials. Un es llança pel cap una galleda d’aigua molt freda, amb glaçons, si cal. Tot seguit, nomina diverses persones més, que, abans de 24 hores, han de donar 10 euros a la lluita contra la malaltia. Un cop fet, també poden filmar-se i nominar els seus coneguts. I així successivament. Qui no vulgui mullar-se ha de donar 100 euros. El New York Times calcula 3,4 milions de vídeos entre Facebook i Twitter en dos mesos, 41,8 milions de dòlars i una gran conscienciació social vers la malaltia.

Claus de l’èxit? 1. Llançament de campanya a mitjans tradicionals (televisió) amb presentadors nominant famosos. 2. Sistema piramidal (ara en diuen cadena solidària). 3. Viralitat a través de les xarxes socials. 4. Protagonisme assegurat (les xarxes socials són: jo, jo i després jo).

El diari El Mundo denunciava que a Espanya només s’han recaptat 30.000 euros i alguns mitjans parlaven de 120.000. Però les xifres estan molt lluny del que s’ha obtingut als Estats Units. No sabem quants dels que s’han mullat han aportat els diners a associacions estrangeres ni quants fan el vídeo però no donen diners. Es parla que hi ha gent dins de la cadena que ni tan sols sap per què ho fa. És com aquells anuncis tan bons dels quals no recordem què dimonis anunciaven.

La gran dificultat de les campanyes virals és que funcionen millor quan no hi ha institució pública o privada que ho empeny. L’absència d’anunciant assegura adhesió, però deixa el contingut i l’objectiu en mans alienes. Aquesta és la seva força i alhora el seu perill. L’anarquisme és el sistema polític preferit de la República d’Internet. La campanya de l’ELA ha estat força ben feta però encara estem aprenent a utilitzar les xarxes socials com a mitjans publicitaris.

stats