Comptes poc corrents

Les principals entitats financeres han engegat des de fa mesos una guerra d’ofertes de comptes nòmina, estalvi i similars. La imaginació de les propostes supera a qualsevol. Ja era prou complicat per a molta gent entendre que el tipus d’interès que et paguen cada mes és inferior al tipus publicitat (el famós TAE)!

Ara s’hi afegeix una enrevessada combinació de condicionants: et reintegren un cert percentatge de les factures de mòbil, col·legis, gas, aigua, llum..., però alhora posen mínims per categoria i mes; et regalen accions del banc, però si compleixes certes regles; et tornen part del que pagues amb la targeta de crèdit, però has de fer un nombre determinat de pagaments amb targeta; has de tenir nòmina o pensió, però d’uns certs imports mínims; has de mantenir un saldo determinat, però no massa elevat ni massa baix, etcètera.

Una oferta no ha de ser un trencaclosques. És una cosa que tothom hauria de poder entendre en un minut. Calcular exactament el que pots aconseguir d’interessos és bastant complicat.

¿No seria més senzill que totes les entitats oferissin un tipus d’interès anual des del primer euro i prou? Que sumin tots aquests beneficis i reintegraments al tipus d’interès, i punt. Aquí et donen un 3% i allà un 2,8%. I ja està. Llavors podríem comparar, com es fa amb la gasolina o amb altres productes.

La complexitat permet inflar un tipus d’interès que difícilment rebràs. El màrqueting ara consisteix a enganyar amb veritats. Perquè dir veritats amb lletra petita és enganyar. I si a més de petita és extensa, la asimetria amb el client deriva en abús.