CORREPINSIBOTICLASTES

Consumir històries

Els que dediquem tota o part de la nostra professió als llibres sabem que fa uns anys la venda de llibres va patir una gran davallada que, recentment, sembla haver-se aturat. En un principi es va atribuir la baixada al llibre electrònic i a les descàrregues il·legals, però al nostre país els e-books tenen poc pes. A poc a poc vam anar veient que el fenomen social era un altre: el disruptor del llibre en paper no era el llibre digital, sinó el consum de continguts audiovisuals en dispositius mòbils.

Abans, un se n’anava al llit i agafava un llibre. Ara, agafa el mòbil i comprova missatges, llegeix notícies, entra a les xarxes socials, mira fotografies i, finalment, es posa una sèrie de Netflix, HBO, Amazon Prime Video... El mateix al transport públic. Cada cop es veu menys gent amb un llibre a les mans i més gent consumint sèries al seu dispositiu amb uns auriculars.

Aquest tipus de comportament social no ha afectat tots els llibres de la mateixa manera. El format de ficció és el més perjudicat. En canvi, els llibres de no-ficció, assaig o temàtiques divulgatives se n’han sortit millor. Per què? Perquè l’ésser humà té, des de sempre, la necessitat de consumir històries. Al voltant del foc, els nostres avantpassats explicaven llegendes o mites. I tothom escoltava bocabadat. Les novel·les van ser durant segles les llegendes que, via oral, van saciar la necessitat de consumir històries. Avui, aquesta necessitat l’omplen les sèries. Ens cal somiar i viure vides alienes. És part de l’essència humana. Però amb un cert nombre d’històries en tenim prou. Un cop n’hem consumit a través d’una plataforma de vídeo, una novel·la no troba el seu espai per molt ben escrita que estigui. La gent, amb tanta sèrie, no necessita més ficció. I menys encara en paper. És llàstima perquè un escriptor de novel·les no explica només històries, fa art. Però són mals temps per a la lírica.

En canvi, al món de la no-ficció, de la divulgació i els assajos, el dipòsit de la gent té encara molt d’espai per omplir. I és per això que encara es venen llibres de moltes temàtiques i variades.

La sociologia i l’antropologia expliquen els mercats. També el mercat editorial.