27/01/2019

Desmotivació professional

2 min

Molt sovint, em trobo empreses on falta motivació. La gent fa la seva feina, esclar. Però poca cosa més. No hi ha il·lusió per l’empresa, per millorar, per progressar. El projecte de futur que s’ha explicat a la gent no interessa, les persones estan escèptiques, sense ganes ni interès.

Els directius et diuen: falta motivació.

I llavors miren de posar en marxa tot un seguit de mesures per incentivar la gent: plans de carrera i algun benefici laboral, com ara complements salarials, tiquets restaurant o una certa flexibilitat laboral. Potser s’arregla una mica el tema, però funcionen només a curt termini. Passat un temps, la gent torna a estar igual.

Per què?

Doncs perquè el problema no sol ser l’absència de motivació, sinó la presència de desmotivació, que no és el mateix. Molts directius, gerents o propietaris haurien de deixar de desmotivar en lloc de parlar de motivació.

Desmotivar vol dir prometre coses que després no es fan; desmotivar vol dir tractar els treballadors com si fossin un recurs en lloc de persones; desmotivar vol dir escridassar la gent; desmotivar vol dir deixar en evidència algú que ha comès un error davant dels seus companys; desmotivar vol dir dedicar-se a corregir nimietats que no tenen cap importància; desmotivar vol dir no donar feedback a les persones, excepte quan s’ha de revisar el sou i llavors justificar l’injustificable; desmotivar vol dir introduir injustícies flagrants a nivell retributiu i alhora parlar de treball en equip; desmotivar vol dir esprémer la gent només per diners. Etcètera.

Hem de parlar menys de motivació i parlar més de desmotivació. Perquè les persones ja ens motivem soles. No conec ningú que no vulgui ser millor a la seva feina ni pagar més ràpid la hipoteca. La motivació ja ens la posem nosaltres. No conec cap autònom desmotivat. Per què? Perquè no tenen jefes.

Deixin de desmotivar i tema arreglat.

stats