03/01/2016

(Des)propòsits

1 min

Any nou. I, com cada any, llista de propòsits. El top three és ben conegut: perdre pes, aprendre anglès i fer més exercici. A partir d’aquí, la llista és de tots els colors i per a tots els gustos.

La gran pregunta és per què repetim els mateixos propòsits any rere any? Per què a molts ens costa tant aconseguir certs objectius?

La majoria de la gent dirà que és per manca de força de voluntat. Però no és cert. S’ha descobert recentment que al cervell hi ha una substància que es va gastant a mesura que renunciem a coses que ens atreuen però no ens convenen. La força de voluntat la pots mantenir un cert temps, però no indefinidament. I per això les dietes, cursos accelerats d’anglès o intensius al gimnàs mai no funcionen.

Els darrers descobriments en l’anomenada intel·ligència executiva (la capacitat que tenim per fixar-nos propòsits, objectius i gestionar les nostres capacitats per aconseguir-los) ens donen certes claus. Només assolim certs objectius si som capaços de convertir accions no voluntàries en hàbits. No es tracta de fer dieta, sinó de saber menjar d’una manera equilibrada durant tota la vida i adquirir bons hàbits alimentaris. No funcionarà només anar a classes d’anglès, sinó veure pel·lícules, conversar amb natius setmanalment. No aconseguirem estar en forma anant al gimnàs de manera compulsiva, sinó fent poca estona d’exercici, però cada dia.

La voluntat s’esgota. Els neuròlegs ho han demostrat. L’única possibilitat que certs propòsits no esdevinguin despropòsits és convertir-los en hàbits. Petits canvis, grans canvis.

Bona sort. Tenim tot un any.

stats