L’aventurer Paul Rosolie, juntament amb Discovery Channel, han anunciat el seu pròxim reportatge. Rosolie serà devorat per una anaconda en directe. L’equip del programa ha dissenyat un vestit especial que li permeti seguir respirant i no patir danys quan tot el seu cos estigui dintre de la serp.
Jo recordo que, de petit, em va impactar molt el dibuix amb què comença El petit príncep de Saint-Exupéry, on surt un aparent barret que, en realitat, resulta ser una serp que s’ha menjat un elefant. Pensava que només podria trobar una imatge així en un dibuix, en un llibre, dins d’ una ficció. Però en aquest món boig el que triomfa és la idea més salvatge, més arriscada, més bèstia, més brutal, i com que el que captura l’atenció de l’espectador es transforma en audiència i l’audiència en diners, resulta que el dibuix d’ El petit príncep es fa real i es filma.
Veurem com una serp es menja un home. Filmarem l’interior de la serp. Una endoscòpia en directe i amb el fotògraf a dintre de l’animal.
Esperen tenir una audiència semblant a la de Baumgartner llançant-se des de l’estratosfera, patrocinat per la marca Red Bull. Imagino que Discovery està buscant patrocini per a aquesta aventura sense sentit. Que truquin al departament de màrqueting d’Almax, o potser a sals de fruites Eno els interessa patrocinar el documental.
Estem perdent l’oremus. On són el sentit creador, l’estètica i la intenció dels bons productes audiovisuals? A aquest pas, tots aquells que miren de produir documentals de qualitat acabaran devorats per una altra anaconda que es diu banalitat i que es menja allò que en dèiem cultura. La banalitat s’empassa la cultura sense mastegar, i l’aniquila amb els anells del seu cos, i l’ofega fins que no pot respirar i la mata.
Els ciutadans d’una societat banal creuran per sempre que la serp d’El petit príncep era, simplement, un barret.
