Escac i mat
L’economia és com una partida d’escacs. Per esbrinar què passarà no hem de considerar els efectes del nostre moviment de fitxa, sinó els de la resposta de l’altre jugador al nostre futur moviment. Podem analitzar qualsevol conflicte econòmic com si fos una partida d’escacs. Per exemple, blanques, un partit polític grec. Negres, un conjunt de fitxes europees.
Inici de partida. Peó quatre rei: si guanyem les eleccions forçarem una quitança del deute. Les negres responen confrontant un peó: els pactes s’han de complir.
Les blanques continuen l’obertura: amb la quitança podrem augmentar la despesa social i la renda mínima. Les negres, dirigides per un rei italià, despleguen una defensa siciliana. Les blanques guanyen les eleccions a Grècia i es mengen dos alfils i un cavall, una troica de tres peces. Les negres s’enroquen per poder treure la torre, el president del Parlament Europeu. Les blanques passen a l’atac i posen sobre la taula la quitança promesa als electors. Les negres treuen la dama, de nacionalitat alemanya. Les blanques passen de la dama i proposen un (nou) allargament de termini perquè la pèrdua no sigui immediata.
El rei negre surt de l’enroc: s’hi nega i, a més, no accepta el deute grec com a garantia de préstecs als bancs hel·lens. Les blanques queden arraconades i demanen un crèdit pont. Les negres els hi deneguen. Què es pot fer? Si jo fos les blanques amenaçaria amb un intercanvi de dames. Fem-nos mal. És l’única sortida dels grecs: si ens deixeu sense liquiditat sortim de l’euro. Ho faran?
Aquesta partida no pot acabar en empat. La pregunta que s’està fent el jugador grec és aquesta: què faran les negres si dic que me’n vaig de l’euro?
Ens apropem a l’escac i mat. Però encara no sabem si de les blanques o de les negres.
