CORREPINSIBOTICLASTES

Una Europa de regions on decideixen els estats

L’arribada de les ajudes europees comença a ser urgent. El diagnòstic i el ventall de solucions per minimitzar la crisi més aguda (i que, ben gestionada, pot ser molt breu) ja són compartits i coneguts tant per economistes com per polítics. Però de poc serveix una teoria si no es du a terme.

És com els ERTO o els crèdits ICO. Conceptualment impecables, però duts a la pràctica de forma lenta, desigual i, en molts casos, insuficient. El president del Comitè Europeu de les Regions, Apostolos Tzitzikostas, ha advertit, recollint les peticions de molts presidents regionals europeus, que les administracions locals i regionals no poden esperar més temps l’arribada de les ajudes.

El covid ha posat de manifest i deixat al descobert molts problemes latents que anàvem postergant cap endavant, amagant-los, guanyant temps. I les disfuncions de la UE no són una excepció. El problema és el mateix que observem des de fa molts anys: una Unió Europea on la clau econòmica són les regions i les ciutats però, en canvi, decideixen els estats membres. La UE té la potestat de la política monetària, ni més ni menys. És l’instrument de política econòmica més important d’aquest segle. Els estats membres la van cedir i, com que no volen acabar de perdre-la, volen ser els que aproven com s’administra localment. I això no funciona. Si països grans com ara Alemanya o Espanya van haver de descentralitzar-se, ¿com vol la UE no haver de fer-ho?

Les autoritats locals i regionals són les que coneixen millor el territori, les necessitats de desenvolupament i d’infraestructures de la seva regió, és a dir, les inversions públiques que més contribuiran a la creació de llocs de treball i creixement econòmic. La UE hauria de donar només una sèrie de pautes, de criteris d’inversió, però ja fa molts anys que se sap que l’Europa de les regions és més important que l’Europa dels estats. Una de les raons de la caiguda de l’Imperi Romà va ser que Roma va voler centralitzar tot el poder i ser la capital de les decisions d’una extensió geogràfica massa gran. No va poder. Europa no pot pretendre controlar des de Brussel·les tot Europa. Ens hi estem jugant molt més del que pensem.