Forges i el destí

Potser alguns recordaran un gimnasta espanyol que estava cridat a guanyar-ho tot. Es deia Joaquim Blume i havia nascut a Barcelona. Fort com una roca, destacava en moltes especialitats de gimnàstica però sobretot en anelles, on podia aguantar fent el crist més temps que qualsevol altre. Joaquim Blume va morir en un accident d’avió. Era un vol Barcelona-Madrid; la data, el 29 d’abril del 1959. Doncs bé, el meu pare, que llavors tenia 25 anys i preparava oposicions, tenia bitllet per a aquell vol. Va arribar tard a l’aeroport i el va perdre per pocs minuts. Sempre hem comentat a casa com uns minuts poden modificar la vida de tantes persones. Jo mateix, els meus germans, els meus fills... no hauríem existit.

Fa uns cinc anys vaig ser convidat al festival d’humor literari La Risa de Bilbao. Acabava de publicar el llibre d’humor Mil millones de mejillones, amb il·lustracions del Toni Batllori. Un dels convidats al festival i en una taula rodona on havia de participar era Forges.

Forges va viatjar de Madrid a Bilbao en cotxe i va arribar molt just al debat. Ens van presentar i li vaig preguntar que per què no havia agafat un avió. Em va dir: “Mira, fa molts anys jo vaig perdre un vol per pocs minuts, era un Barcelona-Madrid on va morir, entre altres passatgers, el gimnasta Joaquim Blume. Des de llavors, sempre que puc evito els avions”.

Quan li vaig dir a Forges que el meu pare també va perdre aquell vol es va quedar de pedra. Dues persones aquell dia van fer tard i es van quedar a la porta d’embarcament. El meu pare i ell. No es van conèixer. El meu pare va continuar volant tota la vida. No tenia por, li encantava volar. Deia que ja s’havia salvat de l’accident en què havia de morir. Forges, en canvi, va deixar de volar (si no era totalment necessari). Ell pensava que el destí et persegueix i que era millor no anar temptant la sort més vegades. Els meus vols poden ser malastrucs, em va dir.

La mort de Forges representa una gran pèrdua per a l’humor gràfic. Era genial.