CORREPINS I BOTICLASTES

Generals 3.0

Al debat polític femení que va emetre Antena 3 aquest dijous, les candidates no van deixar clar que les eleccions generals del 26-J puguin ser definitives. Alguns mitjans parlaven l’endemà de no descartar unes terceres eleccions.

La fi del bipartidisme no prové només d’un cansament de l’electorat cap als partits de sempre o del càstig per la corrupció. Hi ha un motiu més profund.

La política en el marc de la Unió Europea és tan uniforme que deixa cada cop menys marge de maniobra als governants dels estats membres. Uns pocs punts percentuals de fiscalitat i al voltant d’un 10% de la despesa pública (la resta és intocable perquè són prestacions socials obligatòries) és l’únic que canviaria si governés un partit en lloc de l’altre.

Com que això deriva en una indiferència del votant (m’és igual qui governi perquè no canvia res), els partits orienten el discurs cap a canvis radicals (sortir de la UE, desafiar l’austeritat alemanya, refer Espanya, sortir d’Espanya, etc.)

I llavors es barregen eleccions d’un govern per a quatre anys amb processos constituents o referendaris. I és la causa de tota mena de disfuncions, com ara unes segones (¿o terceres?) eleccions.

El conflicte CUP - Junts pel Sí és també fruit d’aquesta disfunció, però a l’inrevés. Ara pactem segons un projecte de país, i ara no pactem per desacord en els pressupostos.

Ja no sabem per què votem i els partits no saben per què els voten.

Ja ho va dir el gran Groucho: “Aquests són els meus principis, però si no li agraden en tinc d’altres”.