El 1957 una gossa abandonada, la Laika, va ser posada en òrbita pels boticlastes russos. Necessitaven provar amb animals les forces de gravetat del coet. La Laika no tornaria. La mort de la gosseta estava assegurada.
Fa cinc anys, a Kíev un rus em va explicar que uns protectors d’animals es van oposar al sacrifici de la Laika. Tot i ser un règim totalitari, com que els manifestants no reivindicaven drets humans sinó de les bèsties, les autoritats russes no s’hi van oposar.
Sembla que la Laika va rebre el suport de mil persones a Moscou, que exigien que no fos sacrificada en un satèl·lit. Això mai ho va recollir la premsa.
El projecte va anar endavant i una quarantena de joves valents van planejar un boicot. Es van traslladar a Baikonur i es van dirigir d’amagat a l’àrea de llançament de l’Sputnik 2. Minuts abans de la sortida, van envoltar la nau agafats de les mans. Les autoritats van ordenar que s’allunyessin o moririen cremats pel foc de la ignició. No van voler treure’ls per la força, sinó que fos decisió seva sacrificar-se amb la Laika. Típic dels russos.
Els motors es van engegar. Els joves es van quedar allà, agafats de la mà en suport a la gosseta. La flamarada els va carbonitzar en pocs segons mentre la Laika s’enlairava i els mirava per la petita finestra. No sé si aquesta història és verídica perquè el rus que me la va explicar portava molt de vodka a sobre i potser em prenia el pèl.
En tot cas, la Laika va passar a la posteritat i és la gossa més popular del món (més que la Lassie, el Milú o l’Ideafix, que són de ficció!) i no serà superada per l’Excalibur, trending topic mundial, gràcies a dues-centes mil persones que mai no sabran si el gos cremava perquè, en aquest cas, sacrificar-lo ha impedit seguir investigant. Una cosa que, almenys, sí que va succeir amb la petita Laika.
