CORREPINS I BOTICLASTES

Ignorància

Des de ben petit no vaig aconseguir entendre la física. Quan va arribar el moment, vaig escollir l’itinerari de lletres més matemàtiques, el que en dèiem lletres mixtes. Passats els anys, he adquirit interès per entendre l’Univers, així que ara em compro molts llibres sobre el cosmos, l’origen del temps, la física quàntica o la teoria de la relativitat. La veritat és que em perdo quan els llegeixo i no acabo de comprendre moltes de les noves teories que expliquen els universos paral·lels, els multiversos o el Big Bang. Però precisament perquè no entenc aquests llibres en continuo comprant i llegint. Perquè em relaxen. En el meu cas, són perfectes per agafar el son, ja que quan comprenc alguna cosa la qüestiono o tracto de redefinir-la, d’aportar-hi el meu gra de sorra, i no m’adormo. En canvi, amb la física, com que no soc capaç d’entendre del tot el tema, puc desconnectar. Senzillament em deixo anar mirant d’assimilar això de les galàxies i que provenim d’estrelles i que energia i massa són el mateix, transformades per la velocitat de la llum al quadrat. És fantàstic que de vegades un pugui dir: no ho entenc, no té sentit. Perquè llavors pots imaginar i deixar de banda la teva racionalitat.

Per exemple, l’últim que he llegit explica que en física quàntica les partícules són a tot arreu al mateix temps, excepte quan algú les observa. Aquesta teoria incomprensible m’ha ajudat molt a dormir, ja que imagino que quan mori seré a tot arreu al mateix temps i podré veure com creixen els meus fills o formar part d’ells o formar part d’un fragment del Rèquiem de Mozart i visitar Macondo de la mà de García Márquez, tot alhora.

Us animo a no voler entendre-ho tot. Sigui física, economia, política o història. Tenim una tendència natural a voler saber. Però la ignorància és de vegades també necessària. De vegades és millor no saber. Encara que sigui per dormir bé.