Immoral vaga d’Iberia

L’estiu passat va ser el mateix. I aquí també ho vaig denunciar. Quina casualitat que les negociacions de col·lectius relacionats amb el transport aeroportuari sempre cauen en dates de sortida de vacances, oi?

Doncs no és una casualitat. És una immoralitat. Els sindicats convoquen les vagues ara perquè és quan tenen més força per negociar. D’aquesta forma, els milers de passatgers que sortim de vacances ens convertim en els seus ostatges. És exactament un segrest: “O em doneu el que demano o no deixo anar aquests milers de persones que tinc retingudes als seus llocs d’origen”.

El dret a la vaga, més enllà dels serveis mínims, hauria d’observar una sèrie de dates on estigués prohibit. Fora dels períodes de vacances, la majoria de passatgers són professionals i, si bé tot viatge cancel·lat és un contratemps important, els danys de cancel·lar centenars de vols la primera setmana d’agost són incomparables. A l’aeroport, aquests dies, no es queden sense volar o veuen endarrerits els seus vols persones que van a visitar un familiar un parell de dies, no es queden penjats professionals que podran fer la seva reunió via Skype o la setmana següent. Es queden penjades famílies treballadores que porten onze mesos estalviant per gaudir de les seves úniques vacances de llarga durada de l’any. Perden els diners d’hotels, reserves o activitats en destí gent a qui ha costat gairebé un any apartar els diners per a aquelles setmanes.

Els treballadors i sindicats que convoquen vaga per a aquests dies demostren un egoisme i una immoralitat sense límits: la cancel·lació de les teves vacances serà la força de la meva reivindicació laboral. Així de clar.

Hi ha gent als aeroports plorant, cridant, desesperats. Amb les seves maletes plenes d’il·lusions, els nens desencantats, sense entendre com els poden fer aquest mal. En cap altre moment de l’any es veu plorar gent a l’aeroport per una cancel·lació de vol. Un dia algú perdrà els nervis i tindrem un disgust.