Increïble el que estem vivint a Can Barça
A més d’increïble, és un retrat sociològic perfecte del nou paradigma social que ens envolta. ¿Amb qui ens relacionem de forma digital?
Segons la xarxa social de què es tracti, la immensa majoria de persones amb qui ens relacionem no les coneixem de res. A més, tampoc sabem exactament qui són. La seva identitat és oculta i operen amb un pseudònim. Dediquem molts minuts, hores, a establir converses, baralles, discussions i fins i tot insults amb desconeguts sense nom. Quin sentit té?
Però la tecnologia i la intel·ligència artificial, que de vegades més que intel·ligència és estupidesa artificial, permeten ara que milers de persones inexistents, amb pseudònims, perfils i fotografies creades també per les màquines, parlin amb nosaltres, ens insultin, ens facin comentaris o facin virals les nostres piulades per l’espai digital.
A mi tot això em sembla al·lucinant. Més que res, perquè segur que hi ha persones que han dormit malament alguna nit pensant en una discussió i els insults que han rebut, i potser fins i tot l’endemà els han demanat perdó. S’ha de ser boticlasta per dedicar temps a un bot, a un robot o a la mare que els va parir a tots dos.
En quin món estem vivint?
El problema no és el Barça i l’escàndol del màrqueting o antimàrqueting de les xarxes socials. El problema és que estem creant un món totalment absurd on la socialització, la capacitat de raonar i les habilitats comunicatives tenen cada cop menys espai i sentit. Ja no és un tema de postveritat, és un tema de postabsurd. Acabarem com el mite de la caverna de Plató: parlant amb ombres, creient que són veritables, i oblidant que el boticlasta amb qui parlem ha estat creat per un correpins que es troba a la llum, fora de la caverna, davant d’un ordinador, creant éssers falsos que escriuran mitjançant algoritmes frases buides a les quals, com les ombres projectades a la caverna, donarem tot el seu valor.
L’objectiu de tot això és la influència, el domini del món a través de la mentida a una població cada cop més solitària i alienada que busca la felicitat entre zeros i uns.
