23/10/2016

L'endeví

2 min

A L’endeví d’Astèrix, un xarlatà assegura que coneix el futur i, mitjançant la por o dient el que els veïns de l’irreductible poble gal volen escoltar, aconsegueix el que vol d’ells.

Portem mesos llegint especulacions sobre el futur de la humanitat. El gerontòleg Aubrey de Grey ha dit aquesta setmana que l’envelliment es podrà curar i que, sent conservadors, viurem mil anys. Yuval Noah Harari és un dels millors historiadors que he llegit, però ja està fent de futuròleg. Ha dit aquesta setmana que a partir del 2050 qui tingui diners i accés a dades podrà viure tant de temps com vulgui.

Tots aquests pensadors parlen d’una superclasse social privilegiada, els únics que podran accedir a la immortalitat i tindran accés al coneixement. I la resta? Parlen d’uns pàries sense accés a dades ni possibilitats d’escapar de la mort. Benvinguts als mons de Huxley i Orwell. Quan penso que un dels nostres valors essencials era la democratització de l’educació fins a la seva universalitat...!

Però ho sento. No me’ls crec pas. Des de sempre ser endeví ha servit per fer diners. La teoria del cigne negre, de Nassim Taleb, demostra perfectament com la història està determinada per esdeveniments imprevisibles de gran impacte que fan inútil qualsevol intent de predicció. D’altra banda, l’evolucionisme de Darwin és encara vigent. Biològicament mai no es podran estabilitzar les cèl·lules perquè evolucionaran i se’n sortiran, com diu Taleb, per on menys t’ho esperes, buscant altres vies per continuar el seu viatge biològic. Així ha sigut fins ara. I, de moment, ningú ha pogut demostrar el contrari.

No feu cas dels endevins. En el cas d’Astèrix, és l’únic llibre on Cèsar rep l’esperat missatge: “Tota la Gàl·lia està ocupada”, ja que per primer i únic cop en tota la col·lecció d’Uderzo i Goscinny, els protagonistes abandonen el poblat. La seva llar queda buida per culpa de l’endeví.

stats