Publicitat
Publicitat

L’imperi contraataca

“Fa molt de temps, en una galàxia molt, molt llunyana...” Així comencen totes les entregues de la sèrie Star Wars, de la qual sóc un gran fan, gairebé mitòman. Poca gent sap que George Lucas tenia més interès a descriure els cicles de la política que no pas a explicar una història de naus espacials. Els jedis, la Força, les espases làser, l’Estrella de la Mort... Tot això era el revestiment d’una tesi molt interessant sobre els processos del poder polític observats en la història de les civilitzacions, començant per l’Imperi Romà.

La tesi de Lucas és senzilla. Des de sempre, les nacions han cercat sistemes lliures, democràtics, basats en formes de representació social. Es produeix una expansió econòmica, un apogeu, temps d’esperança i prosperitat. Però una relaxació del control dels governants provoca un càncer social: la corrupció s’acomoda en el poder i acaba generant una crisi de governació. Llavors és quan el poble s’aixeca indignat i comença a donar suport a partits extremistes que assegurin l’ordre. Aquests extremistes són dictadures encobertes que inicialment prometen la pau, l’ordre i la llibertat. En realitat són imperis i porten llargs períodes de totalitarisme.

A Star Wars veiem com una república acaba sent transformada en un imperi. El cop d’estat es fa des de dintre, és el mateix Senat qui dóna facultats temporals a un partit per acabar amb la corrupció. A poc a poc arriba l’autocràcia. Però aquests sistemes estan condemnats a fracassar. Sempre surten forces rebels que buscaran enderrocar el despotisme. I fan tornar la república a través d’una revolució. Tot anirà bé unes dècades. Fins que aparegui de nou la corrupció. I tornem a començar.

Fa molt de temps, en una galàxia no tan llunyana...

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT