CORREPINS I BOTICLASTES
Efímers 28/07/2014

Mafalda a Gaza

i
Fernando Trias De Bes
2 min

Quan tenia deu anys, i ja en fa 36, recordo llegir divertit les tires gràfiques de Mafalda de Quino. Era humor per a adults però que, a falta d’aquells canals de televisió que avui permeten als nens entendre moltes coses de ben petits, feia, com altres lectures, la funció d’anar-nos introduint en les coses de la vida.

Recordo aquelles en què Mafalda ironitzava sobre la durada del conflicte entre Israel i Palestina. Passats els anys, quan obro el diari i llegeixo la violència amb què el conflicte continua, m’enrecordo de llavors i m’adono que porto mitja vida sentint parlar d’aquesta guerra. Per què no arriba la pau? No té sentit una confrontació tan llarga.

Fa poques setmanes, tant el Papa com els Estats Units van aconseguir importants apropaments entre els dos estats, però, de cop i volta, uns aïllats segrestos i assassinats van trencar el procés i ara estem presenciant, de nou, bombardejos sobre població civil.

En els processos de negociació sempre hi haurà boticlastes que miraran de trencar la pau amb atemptats. Va passar amb l’IRA Autèntic, amb ETA i amb qualsevol conflicte que ha patit violència. Però els governants no poden respondre a atemptats individuals amb accions militars. Si ho fan, la pau serà impossible.

Recordo una altra tira de Mafalda en què els seus pares acaben de discutir ben fort. Mafalda pregunta què passa i tots dos responen alhora: “Que el teu germà és un capritxós!”, amb en Guille plorant en un raconet.

L’acudit reflecteix com el comportament inacceptable d’un nen pot desembocar en un conflicte entre els qui tenen l’autoritat, tot i estar d’acord a condemnar-lo, si no saben gestionar-lo.

Potser els governants israelians i palestins haurien de llegir Mafalda per recordar que qui té el poder no pot rebaixar-se al nivell dels extremistes i violents i, de passada, que fa 40 anys ja dèiem que això durava massa.

stats