15/04/2018

Màsters de l’Univers

2 min

EconomistaDiuen que una de les grandeses de la democràcia és que qualsevol persona, sense importar el seu gènere, color de pell, classe social i nivell d’estudis, pot arribar a ser president del país, de la regió o alcalde d’una gran ciutat. És a dir: ocupar un càrrec públic rellevant.

Em sembla bé que no importi el gènere, la pell i la classe social, però amb el nivell d’estudis no hi estic d’acord. Crec més aviat que el fet que una persona sense la formació adequada per a una cosa tan important com administrar un país, regió o gran capital arribi a fer-ho no enalteix la democràcia sinó que la degrada.

La grandesa de la democràcia és que tothom pugui votar i que el vot de cada persona valgui el mateix. Però per arribar a dalt de tot calen uns determinats coneixements. Governar requereix una experiència i formació enormes, idiomes, haver gestionat organitzacions privades i haver passat per l’administració pública.

Per això és important la culturització i formació de la ciutadania, perquè no siguin enlluernats i enganyats pels populistes, demagogs o engalipadors de torn. A França, gairebé tots els polítics que han arribat a alts càrrecs han passat per les institucions educatives més prestigioses de França (l’Institut d’Estudis Polítics de París o bé l’Escola Nacional d’Administració). Macron, Hollande, Fillon, Chirac, Villepin, Fabius, Juppé... Treure’s el títol no està a l’abast de qualsevol.

Així, a França, després de ser elegit no cal que diguis que tens un màster que en realitat no tens, perquè si no el tens, senzillament no et vota ningú. Ni tan sols el partit et proposa com a candidat. Aquí tenim la valentia de votar diletants amb retòrica perquè pilotin els nostres recursos sense un mínim d’hores de vol. Que després diguin que tenen un o altre títol que no tenen demostra encara més que el càrrec els anava gran perquè ficar-se en un embolic així quan ja no et cal és, senzillament, de ximples. O potser es creuen massa llestos. Ai, el poder.

stats