Misc 02/11/2014

Morir a Mart

i
Fernando Trias De Bes
2 min

Llegeixo al diari que Mars One és una organització no lucrativa amb l’objectiu d’establir un assentament humà al planeta Mart. El primer enviament de gent es produirà, si Déu vol, el 2024, i a partir de llavors cada dos anys hi aniran enviant noves remeses de colonitzadors.

Quan ho dissenyaven es van trobar amb un petit problema. No es podrà tornar al planeta Terra. Només hi ha bitllet d’anada. I van llançar una campanya per veure si havia persones a qui no els importés anar a Mart sabent que mai no podrien tornar a casa.

Sorpresa: 202.000 voluntaris inscrits. Un es pregunta quines poden ser les motivacions per ficar-te en un coet i no tornar mai. Amor a la ciència? Depressió? Desig d’aventura? Passar a la posteritat? Desamor? Manca de feina? Avorriment? Necessitat d’espai? Fugir de l’Ebola?

Hi deu haver motivacions de tots els colors, però és increïble que gairebé un quart de milió de correpins s’apuntin a una missió que acaba amb la mort.

Esclar que potser no hi ha tanta diferència entre néixer a la Terra, un planeta del qual no sortirem i en el qual tots morirem, i anar a Mart a fer el mateix. Posats a morir al Sistema Solar, tant és fer-ho aquí com a Mart o a Saturn. Segurament molts dels emigrants estel·lars ho veuen així.

Per cert: per inscriure-t’hi havies de gravar un vídeo de 40 segons per explicar-ne els motius. Pagaria per veure’ls. Només amb aquests vídeos podrien fer un programa de televisió i guanyar una pasta sense més inversió addicional. Per això no m’estranya llegir que ho volen finançar amb la venda de drets d’un reality show de la missió, el fenomen mediàtic més gran de la història.

Continuo llegint el diari: fa uns dies va explotar un coet de la NASA mentre s’enlairava.

Sense comentaris.

stats