Nen Jesús o cabaretera

Un any més, vet ací el motiu dels llums de Nadal del Paral·lel: una cabaretera aixecant les cuixes, un barret de copa i les típiques estrelles d’un camerino. Entenc que és un carrer de teatres i espectacles, però no em sembla bé una cabaretera on hi pertocaria un motiu nadalenc o, si més no, neutre, com ara branquetes d’avet o regalets. Els motius que decoren els nostres carrers van des del patètic “nyam-nyam-nyam” de la Gran Via fins a una noia ballant el cancan al Paral·lel.

Respecto les creences i no creences de tothom. Jo mateix tinc dubtes. Però uns llums que s’encenen al desembre i s’apaguen el 6 de gener es pengen perquè celebrem el Nadal. I Nadal és la festa cristiana que recorda el naixement de Jesucrist. No és una festa pagana. És d’origen religiós.

Això no vol dir, òbviament, que hàgim de celebrar-la de forma religiosa. Cadascú ho celebra com vol. Però encara que només sigui per respecte a la història i a la tradició judeocristiana a la qual pertanyem, els motius han de guardar relació amb el que celebrem. Jesucrist, fos o no fill de Déu, va portar un missatge d’esperança i amor. El seu llegat és part de la nostra forma de viure. No podem posar una cabaretera o onomatopeies de tiberis per il·luminar unes festes en què recordem la importància de l’amor veritable, de l’amistat i dels presents que entreguem com a testimoni de la nostra estima. Cercar un laïcisme legítim no ha de portar-nos a perdre l’essència de les festes ni el seu contingut que, religiós o no, és el sentit del Nadal, un sentit que es manté fins i tot dintre del laïcisme.

Text de l’Ajuntament el dia de l’encesa de llums: “Celebrem l’arribada d’un període en què la llum de la ciutat, produïda simbòlicament per la força dels seus habitants, lluita contra la foscor de l’hivern i del passat”.

Doncs no. No celebrem això. Celebrem el Nadal. No cal creure en Jesucrist per dir-ho. Només en el seu missatge d’amor.