Notorietat i negoci

Jo entenc que de certs successos èpics se n’acabi fent un llibre o una pel·lícula. La història de Lo imposible per narrar les peripècies d’una família espanyola davant el tsunami de Tailàndia; la història de l’equip de rugbi accidentat als Andes i que va donar lloc al llibre i la pel·lícula Viuen... Són innombrables les històries reals convertides en entreteniment.

Però això dels dotze nois tailandesos i el seu monitor atrapats en una cova i rescatats per submarinistes ja s’acosta a l’inimaginable. Els nois van sortir fa menys d’una setmana i ja se n’està preparant el llibre, el govern tailandès està negociant amb productores la pel·lícula i, encara més al·lucinant, el negociat de turisme tailandès està estudiant convertir la cova en una destinació turística amb visita guiada, incloent-hi la possible experiència de recórrer alguns metres de cova submergida per experimentar el que van viure els nens.

Ja ho va dir Vargas Llosa: és la societat de l’espectacle. Però portat al màxim exponent. Es va trigar 21 anys a rodar la tragèdia dels Andes, i la de la cova es rodarà probablement l’any que ve. El motiu és ben senzill. La notorietat global ha canviat el món per sempre. La notorietat global és la capacitat d’haver assolit coneixement, interès i record en la ment dels consumidors d’un món globalitzat. L’equivalent d’inversió publicitària de la història dels nens és incalculable. Ni tan sols una nova entrega de La guerra de les galàxies és capaç d’aconseguir l’atenció mediàtica que va aconseguir la cova de Tham Luang.

En màrqueting es denomina embut de compra el procés que converteix coneixement en diners. Només si algú coneix una marca o un producte podrà acabar adquirint-lo. Es va descobrir que la notorietat és susceptible de convertir-se en negoci. Tot el que és notori es mercantilitza, sigui el traspàs d’un jugador, el seu compte de Twitter o una tragèdia amb final feliç. O no feliç. Perquè els recordo que va morir un submarinista, el funeral del qual encara no s’ha celebrat. El pla de negoci en marxa i una de les víctimes encara per enterrar. En fi...