Números torturats

Quan aquest article es publiqui ja hauran passat les eleccions, però espero que serveixi per a propers debats polítics.

És un desgavell l’ús de les estadístiques als debats. Al cara a cara entre Rajoy i Sánchez es van identificar bastantes xifres incorrectes que cadascú havia fet servir per defensar la seva gestió o acusar l’altre. La discussió entre Fernández Díaz i Domènech sobre el nombre de contractes de curta durada a TV3 va ser també surrealista.

Però fins i tot amb dades correctes es pot esbiaixar la conclusió. Per exemple, Rajoy va dir al debat que havia creat un milió i mig de llocs de treball (era un milió). Però, fins i tot dient un milió, és la mateixa xifra de llocs destruïts en els dos primers anys de legislatura. Mostrant només una part de la informació es pot oferir una interpretació interessada dels fets. Recordo un professor d’estadística que deia: “Tot número suficientment torturat condueix al resultat desitjat”.

Els polítics van als debats armats d’estadístiques parcials com aquestes. Ho diuen i, tot seguit, el contrincant respon: “És fals”. I els espectadors flipem. Perquè en lloc de debatre sobre com millorar una realitat acaben debatent sobre quina és la realitat.

Això només ho fan davant dels espectadors. Fora dels platós aquest ball de xifres no existeix pas. I no pot ser.

Un bon amic em va suggerir una bona idea: que el mitjà de comunicació que organitzi un debat exigeixi un consens previ sobre les estadístiques a compartir amb els espectadors. Els partits les aporten, es pacten, les valida la cadena de televisió i que llavors els polítics parlin sobre aquelles dades prèviament comprovades i acceptades.

Demano que als propers debats es faci així. D’aquesta manera podrem verificar què és el que realment ens poden oferir els candidats.